o vull ser Rei per tenir tantes amigues com ell, sinó per igualar-lo en defensors de pagament a la premsa madrilenya, quan enllaça estranyes piruetes que comprometen el seu tron i el seu hereu. Segons els periodistes cortesans, el cap d'Estat obra exemplarment quan rep Urdangarin a la seva habitació a la clínica, i encara millor quan expulsa el seu gendre de la cibergenealogia de la Família Reial per pal·liar el descrèdit social causat per la visita postoperatòria.

Fins i tot admetent que la família Borbó sempre és innocent, en aplicació del mateix criteri que fa que la família Pujol sempre sigui culpable, l'entreguisme peca d'absurd en analitzar a l'altra meitat del cas Urdangarin. L'aprofitat gendre va trobar la seva ànima bessona en el professor Diego Torres. El soci es nega rotundament a ser separat del seu antic alumne, arribada l'hora trista del repartiment de responsabilitats.

Torres està escrivint la primera biografia per correu electrònic d'un personatge real, i en desenterrar la memòria electrònica de la seva relació amb Urdangarin, la premsa cortesana li adjunta sistemàticament el qualificatiu de xantatgista. En realitat, el professor gens exemplar afronta un horitzó carcerari, i la primera obligació de tot pres és escapar-se. Que se sàpiga, el soci del duc a Nóos no aspira a ser Rei, la qual cosa alimentaria una suspicàcia raonable sobre les seves intencions epistolars. Tampoc s'ha inventat els correus en els quals el gendre es burla de la seva Família i de la seva posició, així que posseeixen un valor més enllà de la seva procedència.

La denominació de xantatgista no s'ha dit amb igual liberalitat sobre escàndols recents. Verbigràcia, quan un membre del Consell General del Poder Judicial carrega contra el seu president amb l'evident ?objecte d'una revenja. Per tant, s'assisteix en realitat a un xantatge a Torres, perquè se sacrifiqui per l'entorn del seu soci mitjançant el procediment dels periodistes vassalls, consistent a escamotejar la informació als ciutadans.

Torres no és un heroic whistleblower que aireja delictes de la seva empresa en benefici del bé comú, sinó un saquejador d'arques públiques amb l'aigua al coll. No obstant això, dels seus correus hauria d'interessar tant la seva exactitud com les seves intencions.

A propòsit, els xantatgistes del coimputat publiquen primer amb detall les relliscades d'Urdangarin per escrit, i només a continuació insulten el seu soci. S'escandalitzen amb un sol ull. No recorren al mateix furor justicier per denunciar els indults a banquers i funcionaris delinqüents, potser perquè també són amics de La Zarzuela.