Fa uns anys, quan es parlava de crispació o de corrupció política, es deia que Catalunya era un oasi dins de l'Estat, que aquí no passava mai res. Fins i tot aquesta circumstància era elogiada. Ara a l'oasi ha començat a aflorar l'aigua, però aquesta no és neta. És putrefacta. El cas Treball, ja sentenciat i amb una condemna excepcional pel que fa al finançament irregular d'un partit polític que mai s'havia vist; el cas Palau i les ramificacions de Millet; el cas de les ITV; el cas Pretòria; el cas Mercuri... I ara també el presumpte blanqueig de diners per part de la màfia russa amb esquitxades polítiques a Lloret de Mar. Tot plegat gira al voltant del desig d'enriquir-se amb operacions urbanístiques i sobres plens de diners. Déu n'hi do per ser un oasi. Potser les palmeres de l'oasi eren tan altes que no ens deixaven veure la realitat.
Ara més d'un partit parla de fer un front comú o un pacte contra la corrupció. No servirà per a res, com tampoc porten enlloc les comissions d'investigació que es fan al Parlament o al Congrés. Aquest intent de pacte contra la corrupció servirà únicament per tapar-se els draps bruts els uns als altres. Per a res més.
