Per a què volem clonar l'home de Neandertal tenint Chuck Norris. Si ens agraden els baixets tossuts, ja hi ha els nostres germans de l'Equador. Si preferim les persones de poderós tronc de bóta, ja comptem amb Gerard Depardieu, ciutadà belga en trànsit cap a la russificació. I si la nostra debilitat són els baixets blindats amb cap gros, a mi no em mirin, que sóc cromanyó, variant mediterrània esvelta: els gens no són responsables de les meves eleccions gastronòmiques. Així doncs, clonar neandertals pertany al mateix tipus d'empreses imbècils que es proposen ressuscitar el mamut quan no som capaços de conservar els seus fills, els elefants. Però hem clonat ovelles que tenen diferències individuals invisibles al microscopi.
No obstant això, hi ha una poderosa tendència humana a cometre qualsevol disbarat per la senzilla raó que pot fer-se, així que no seria estrany que ens parís l'àvia (neandertal) quan a casa ja som el doble que el 1950: és molta obediència envers el mandat diví de créixer i multiplicar-nos. I és una temptació, aquesta de fer tot el que pot fer-se, que no només afecta als indocumentats. Quan va esclatar la primera bomba atòmica el seu pare, herrOppenheimer, que era cultíssim, es va posar a recitar el Baghavat Gita, és a dir que va començar a sentir-se en l'alè d'un déu. Potser la intel·ligència ha deixat de funcionar com a factor de selecció positiva i són els cretins els qui ostenten més possibilitats de supervivència. És la tesi de Pino Aprile (per cert, els neandertals tenien més capacitat cranial que nosaltres, potser això ho expliqui tot: van perdre). Donar la majoria absoluta a Rajoy, creure que el problema de Catalunya és a Espanya (el Milanesat o la Baixa Saxònia), pensar que canviarà el sistema electoral prement la tecla "m'agrada" al corresponent manifest, les controvèrsies entre Tele 5 i Antena 3, la confusió entre lliure accés a la cultura i gratuïtat dels seus productes són coses que, en efecte, em fan creure que van perdre els de més capacitat cranial.
