Si Lou Marinoff proposava, en el best seller de fa una dècada titulat Més Plató i menys Prozac, que la filosofia pot ajudar més l'home que la química farmacològica; ha arribat l'hora de proposar urgentment "més humanitat i menys tecnologia". Estem encebant les noves generacions de nois i noies amb estris tecnològics que, com els llibres de cavalleries al Quixot, els estan xuclant l'enteniment.

Alguna cosa em diu que ens acabarem fent mal, tots plegats, amb les noves tecnologies, sobretot amb les relacionades amb la telefonia mòbil, els missatges, el Facebook, els jocs d'ordinador i les videoconsoles. La gravetat de l'assumpte -atenció que s'està parlant ja obertament d'addiccions, de toxicitat i de consum com?pul?siu!- requeriria per part dels nostres polítics d'una regulació que protegís els menors d'edat, que difongués entre tota la població -com es fa amb el tabac- els efectes perniciosos del consum irresponsable i continuat de les noves tecnologies, i que en prohibís l'ús en establiments públics, escoles, biblioteques, cinemes, teatre...

No és només la impertinència d'un mòbil amb cançoneta suada al cinema o al teatre; o el ring sorollós que esquerda el silenci de la sala de lectura de la biblioteca; és la conversa a crits, que no fa cap falta haver de sentir sisplau-per-força, d'algú a l'autobús; és el nyec-nyec de les tecles d'un missatge que s'envia o el zumzeig de la resposta al watsap... Hi ha tants mòbils a Girona que si es veiessin les ones que envien, semblaria que hi ha boira. Aquesta és una qüestió que cal debatre i prendre's seriosament. És probable que la meva generació, i algunes més, amunt i avall, hàgim de pagar el delme de salut que exigeix la vida per l'amiant dels sostres d'uralita, pel paper d'alumini, pels termòmetres de mercuri, pel fum de les fàbriques o pels conreus extensius i intensius de tomates i hortalisses. És probable. És probable que els càncers i altres malalties algun científic les expliqui en el futur com a íntimament relacionades amb la nostra manera de viure. De la mateixa manera que és fins i tot possible que en un temps futur algun investigador conclogui que l'ús indiscriminat i salvatge de telèfons mòbils en tota mena d'espais, sigui la causa de malalties tan greus com el càncer cerebral.

Hi ha algú que controli de manera efectiva les ones que reben i emeten els mòbils, les antenes i els repetidors en una ciutat? En una oficina amb 20 treballadors i 20 mòbils, l'exposició és constant. És cert que "encara" no se n'ha explicat científicament el perjudici que ocasionen, però és encara més cert que ara mateix ningú no s'atreveix a assegurar-ne la innocuïtat. El mòbil prop de l'orella -on hauria d'estar si no?- envia microones al cervell com les que serveixen per escalfar la llet al matí. El mòbil a la butxaca davantera dels texans i per tant a prop dels genitals masculins i femenins pot ser causa d'esterilitat. Saben els adolescents i les adolescents de quina manera els pot perjudicar físicament l'ús sense límits del mòbil? El problema, ara mateix, és que la manca de regulació permet que en una classe d'ESO, els alumnes amb mòbils silenciats (que no apagats) rebin i produeixin una espessor d'ones realment espectacular.

Si pensem en els ordinadors portàtils, els smartphones, les tauletes i altres, el risc per a la salut també és controvertit. La tecnologia wi-fi (Wireless Fidelity), ofereix la possibilitat de connexions ràpides a través de senyals de ràdio sense cables o endolls. Las tecnologies Bluetooth, wi-fi, PDAs, WiMAX (wi-fi de banda ampla) tenen el denominador comú de referir-se a tecnologies que permeten la comunicació de veu i dades sense utilitzar cables. Totes aquestes ones electromagnètiques ocupen i travessen tots els camps i racons per on transcorre la vida en una ciutat. Patis escolars, aules infantils i instituts.

Als perills innats d'Internet (perdre's en la recerca, naufragar i anar a parar en un parany de diners; o ser redireccionat a una pàgina de pornografia infantil), s'hi han d'afegir més recentment els derivats de les xarxes socials. Sobretot, del Facebook. La coneguda perillositat de ser vigilat i controlat per un depredador sexual que s'amaga darrere un nom innocent i una aparença innòcua s'ha vist igualada i superada per l'aparició en els Facebook escolars dels informer, individus anònims que recullen, anònimament, rumors i xafardejos de la comunitat i que els escampen als quatre vents. Ja es parla de ciberassetjament i de bullying.

Però això no és tot. Si algun pare s'entreté a llegir les instruccions i els advertiments de les videoconsoles, dels videojocs o dels jocs d'ordinador, hi trobarà que són certament perjudicials per a la salut física i mental dels fills: epilèpsies, irritació, migranyes... Sobretot si l'ús és continuat i ningú no en porta el control dels descansos obligatoris que s'hi indiquen. Les videoconsoles perjudiquen seriosament la salut dels joves.

Els jocs de les consoles i de l'ordinador; l'afició al Facebook i als missatges de les xarxes socials, afegeixen encara un perill més: l'addicció. L'OMS estima que una de cada quatre persones que les usa té un problema relacionat amb l'abús de les noves tecnologies. Són addiccions "no tòxiques", "sense substància" que causen impulsivitat, canvis d'humor, baixa tolerància a la frustració i baixa autoestima. Són un problema greu perquè comporta sovint el descuit o l'abandonament de les obligacions escolars, familiars i laborals...

No podem tirar enrere; és evident. Hem d'anar endavant, però amb seny. Les noves tecnologies faciliten el dia a dia, permeten comunicar-se més i millor, faciliten obtenir molta informació, entretenen de moltes maneres sense necessitat de sortir de casa, tot això és cert. Tanmateix, porten associat un perill que cal tenir sempre present. En la selva del consum, l'única norma la marquen els empresaris: nous invents són més calés. En la del progrés, la norma la dicten els invents, els inventors i els calés. Cal retornar als valors essencials de la vida i de l'home. Cal reemprendre el camí de l'humanisme. El perill no és que els camins i els carrers se'ns omplin de Quixots que somnien; és que se'ns vagin farcint de ciborgs i de malsons.