L'assimilisme té un nom de tripartit: PP, PSC, C's. El Sr. J. M. Masachs-gener del 2012-, en una entrevista que li van fer a Vilaweb en el seu abandonament del PSC, junt amb set militants més del PSC de Vilafranca del Penedès, va dir unes paraules ara més profètiques que mai: "El PSC és mort, és més espanyolista que mai i ja no es pot recuperar".

Amb tot, i malgrat els abandonaments del partit, el PSC segueix proclamant urbi et orbi que són un partit català cent per cent i que estimen Catalunya com ningú. Però ja fa segles als traïdors i malparits que reneguen del seu país el poble els va batejar com a botiflers. Dir que Catalunya no és objecte de sobirania és dir exactament el que deia Franco. I sostenir el contrari, ja veiem com ho valoren, 400 euros de multa. També hem de dir que alguns dels que ara es desentenen del partit, quan fa aigua i cau en la marginalitat ètnica i en la misèria intel·lectual -això del federalisme és un artefacte que només produeix repugnància intel·lectual, ja que és una pura (i anava a dir una altra paraula) mentida per anar passant temps, que ni ells es creuen- són els principals responsables d'aquesta espanyolització. Molts dels suposats "catalanistes" en realitat venien el partit a Espanya -va ser el cas d'Ernest Lluch, avalador del cop d'estat contra Catalunya, la LOAPA- o de Joaquim Nadal, que ara es fa la monja ofesa i va ser un dels principals agents espanyolistes: això sí, amb "natura d'anguila" i fent veure el contrari. Com cantava Francesc Pi de la Serra varen mostrar un "cul d'infinita cabuda" enfront dels encanteris espanyolistes del PSOE: naturalment, a canvi de poder i poltrones.

Les hemeroteques serveixen: el sr. Nadal, novell alcalde de Girona, alternava algun gest de cara a la galeria -presència de banderes catalanes al carrer- amb accions de més calat, com pagar a la Fontana d'Or un congrés de "Qué es España" on varen venir a insultar-nos -pagats amb diners públics- personalitat castellanes com l'escriptor Sánchez Ferlosio, una catalanofòbic compulsiu. Naturalment, quedava ben clar ?-i aquesta és la postura del PSOE i l'actual del PSC- que Catalunya per a ells no és una nació (encara que per estètica o per enganyar l'electorat afirmin el contrari), ja que si no li acceptarien que fos objecte de sobirania. És lamentable, doncs que un partit que havia començat defensant els Països Catalans, el dret a l'autodeterminació, etc., ara sigui una simple excrecència del partit de LeguinaBono. El nom que li escau més que PSC és PEPOE o, ja en clau catalana, PSC's.