o m'hagués pensat, tan sols fa dos anys, que un dia hauria anat a Sud-àfrica a vendre paper tissú, un dels productes que viatgen pitjor per la seva poca densitat. El fet és que la internacionalització demana treballar per eliminar arguments falsos, trobant les escletxes comercials que hi ha al món. Des de Barcelona a ?Johannesburg hi ha prop de 8.000 km en línia recta, uns 15.000 km per mar. Com és possible que es pugui vendre un contenidor que només porta 12 tones a una ?distància tan llunyana? Sovint perquè el producte no té competència local, essent el preu fixat per la importació, perquè la producció local no dóna abast a subministrar la demanda creixent, o perquè la qualitat del producte local no és la del que s'importa. En general quan un mercat creix a ritmes elevats és una oportunitat pels productes exteriors. És el que va passar a Espanya entre els anys 2004 i 2008 i el que està passant en molts països emergents i Sud-àfrica és un cas d'aquests.

Sud-àfrica té 49 milions d'habitants, amb un PIB per càpita de 5.680 $/h, mentre que Espanya, amb 47 milions d'habitants té un PIB per càpita de 30.150 $/h, 6 vegades més, cosa que ve a dir que té tot aquest camí per córrer. El seu consum de paper tissú per càpita és de 5,1 kg/h.any, mentre que a Espanya és de 14,9 kg/h.any. Ara té un consum de 250.000 tones/any i el pot arribar a tenir fàcilment de 590.000 tones d'aquí a uns anys. D'aquestes 250.000 tones any n'importa avui 50.000 tones, deixant la porta a augmentar la compra de fora durant molts anys.

Sud-àfrica no és el país brut, atrotinat, miserable que viu enmig de la selva que molts de nosaltres tenim com a imatge al cap. Circulant aquests dies per les seves autopistes em venia al cap una imatge com la d'Alemanya, amb autopistes de 5 carrils, urbanitzacions i polígons industrials moderns. El país va tenir un moment històric clau arran de la finalització de l'apartheid, procés que va començar l'any 1989, va ser aprovat per referèndum el 1993 i va ser finalitzat amb les primeres eleccions l'any 1994. En aquell moment l'esclat de la violència va ser impressionant, forçant molts blancs a fugir del país i a una baixada de l'economia. Amb la progressiva normalització (no pas ?desaparició total de la violència), a partir de l'any 2003, el país ha tornat a recuperar el pols inversor i es comença a veure el seu paper líder en el desenvolupament del con sud-africà, estenent poc a poc les seves relacions comercials amb els seus veïns Moçambic, Namíbia, Botswana i Zimbabwe. Juntament amb Angola i Nigèria seran els motors del desenvolupament del continent africà. Per tant cal ser en ells (també al Marroc) si la indústria catalana no vol perdre un dels trens que està arribant en el comerç i industrialització d'Àfrica i no volem que ens passi el mateix que ens va passar quan la Xina va despertar.

La nostra industrialització la fem principalment de la mà d'Acció. Així va ser quan vam començar fa 6 anys amb França i així ha estat en aquest darrer any quan hem obert nous països amb les oficines de Miami, Stuttgart, Brussel·les i Johannesburg. Aquestes darreres són les que han donat un resultat concret i serà la de Johannesburg la que aportarà més futur, amb la possibilitat de trobar partners locals. A part del treball amb Acció també treballem amb empreses traders, una sueca i una altra d'Estats Units, i directament amb gent que coneixem viatjant pel món, com per exemple amb Islàndia o amb Argentina. Un s'adona a la fi que el món és molt gran i alhora molt petit, coneixent molta gent d'aquí i d'allà.

El treball de l'oficina d'Acció a Johannesburg ha estat impecable, amb una tria de les empreses que podien estar interessades en el nostre producte, un enviament de documentació tècnica i comercial juntament amb mostres de paper, per finalment realitzar una ?visita presencial que va acabar amb la meva missió comercial aquesta setmana. El resultat ha estat el coneixement de l'immens potencial de l'àrea, de les nostres forces amb el producte i amb l'empatia comercial, de les possibilitats immediates de compra per part de tres empreses i de la possibilitat de trobar un soci local petit (que té el suport del govern) que demana ajuda tecnològica per fer futur. Molts d'ells ens visitaran d'aquí a un mes arran de la fira internacional de tissú que es farà a Barcelona.

Durant els 4 dies que he visitat clients amb la Silvia (delegada de l'oficina d'Acció) i en Joan m'he preguntat per què els industrials catalans no veuen Sud-àfrica com una oportunitat única en aquest moment. Els embotits, els aliments envasats, el tèxtil, el plàstic, la maquinària,... tenen en aquest país l'oportunitat d'eixamplar el seu mercat i crear bases pel futur creixement a l'Àfrica. El continent està començant a créixer amb valors del 3% de Sud-àfrica, del 9,3% de Zimbabwe, del 7,2% de Nigèria, fins el 13% de Ghana. A mesura que van creixent va disminuint la violència, cosa que alhora impulsa més les inversions i el creixement.

Els productes catalans tenen la qualitat i el preu adients per sortir al món, però a l'Àfrica a més hi tenim un valor que altres àrees no tenen, l'empatia comercial. El nostre tarannà és benvingut per empreses que demanen consell i ajuda, essent un plus de gran valor. Àfrica ha de ser el mercat català, per tarannà, per proximitat i pel fus horari. Les relacions es fan en el mateix horari i el jet lag del viatge no hi és. Res a veure amb Àsia.