Corruptes i corruptors 

Però, recapitulem: el senyor aquest que era el tresorer del PP, en Bárcenas, us imagineu la quantitat de viatges que ha fet a Suïssa per acabar tenint-hi dos comptes (perquè ara resulta que són dos), un de 22 milions d'euros (que un milió d'euros són gairebé 167 milions de les antigues pessetes) i un altre de no sé pas quants milions? O sigui, aquest element no ha fet res més durant els darrers anys que omplir sobres amb 10.000 euros en concepte de sobresous per a alts càrrecs (presumptament) i viatges a bancs de Suïssa per anar omplint dos comptes secrets. Ara bé, això per part dels corruptes, o dels presumptes corruptes; però (i ara és quan arribem a la font) d'on sortien tants diners per fer sobres i per omplir comptes amagats d'Hisenda a Suïssa?

Efectivament, dels corruptors, perquè no hi ha polítics corruptes sense empresaris corruptors. És a dir, si no n'hi ha un, o en aquests cas uns quants que paguen molts diners perquè se'ls adjudiqui obra pública a dit (com s'havia fet sempre durant el franquisme i fins i tot en democràcia, com s'està començant a saber ara), llavors és impossible que n'hi hagi també uns quants que cobrin aquests diners. Tot això no és prou greu perquè en un país normal de la Unió Europea molta gent hagi de ser jutjada i segurament condemnada a passar una llarga temporada a la presó? Però és que a més, aquest sistema corrupte d'adjudicar obra pública a dit implicava que si totes les obres de l'Estat sempre s'adjudicaven a les mateixes empreses, llavors era materialment impossible que fessin la feina. En resum: subcontractació, amb la qual cosa al final el contribuent pagava les infraestructures a un preu molt superior del que costava realment la feina.

Però, a més de tot això, s'ha de tenir present que aquest escàndol de corrupció té el seu origen en la bombolla immobiliària, una bogeria constructora que va durar des del 1999 fins el 2006. Permeteu-me que faci un incís per apuntar que Aznar va governar l'Estat espanyol des del 1996 fins al 2000 en un primer mandat, i en un segon des del 2000 fins el 2004. O sigui, pràcticament durant tot el temps que va durar la bogeria de la construcció de pisos a Espanya. Pura coincidència? Potser també ho és que durant aquells anys a casa nostra vam passar de ser 6 milions d'habitants a pràcticament 7 i mig? Qui ens pensem que es va enfilar a les bastides per fer tots aquells pisos, paletes i manobres catalans i espanyols sindicats i convenientment pagats?

Per tant, i a més de la corrupció, ?diguem-ne, de primera divisió (per cert, és de domini públic que la majoria d'aquests negocis entre corruptes i corruptors es feien a la llotja de l'estadi del Reial Madrid), també n'hi havia una de segona o fins i tot de tercera categoria. Cal que m'expliqui? Malauradament, i perquè la bogeria immobiliària pogués esclatar arreu, abans calien ajuntaments, alcaldes i regidors d'urbanisme que requalifiquessin terrenys no urbanitzables. O sigui, doneu la potestat de requalificar terrenys, de convertir-los de no edificables a edificables, a un senyor normal i corrent d'una ciutat o d'un poble i acabeu d'obrir la porta a la corrupció i als corruptors. Ens podem imaginar aquest regidor dient que no a una morterada de diners en efectiu que un corruptor li acaba de posar damunt de la taula en plena bogeria constructora (1999-2006)? A Finlàndia, Suècia, Noruega, Dinamarca, Holanda, Alemanya, França i potser en algun altre país sí que ens imaginem el regidor d'Urbanisme dient que no. És més, se'ns fa difícil d'imaginar-nos un promotor escandinau intentant corrompre algú. Però, a Portugal, a Espanya, a Catalunya, a Itàlia i a Grècia sí que ens ho imaginem.

Amb això estic dient que tots els ajuntaments, tots els alcaldes i tots els regidors d'urbanisme van cedir a la corrupció? No, de cap manera. Però potser la meitat, el 50 per cent, segurament sí. Potser us sembla que exagero? D'acord, fem un cop d'ull al nostre país i comptem les primeres, segones i terceres residències que es van arribar a construir en qualsevol lloc. Com s'arriba a edificar una segona, una tercera i una quarta línia d'urbanitzacions a la costa? I el mateix va passar a la plana, a la muntanya, en pobles petits, i en ciutats petites, mitjanes i grans. Per què si no, un cop ha sortit a la llum pública tota aquesta porqueria de la corrupció, les nostres places no s'han omplert de ciutadans indignats reclamant que es faci neteja i justícia? Potser perquè en el fons sabem que als corruptes i als corruptors no els passarà res, perquè a Espanya això sempre ha funcionat així, tant en dictadura com en democràcia?

Per anar acabant, i per lligar-ho amb el començament, tant de bo que ens haguéssim manifestat abans a favor de la independència. Ara bé, el que no em deixa dormir fa alguns dies és el següent: si a Catalunya no volguéssim fer un referèndum (i si guanyés el sí esdevenir independents), mai no s'hauria sabut res d'aquesta corrupció?