Els caps de setmana són de pel·lícula. Sí, de pel·lícula de ciencia-ficció. Aquesta és la conclusió a què s'arriba si es fa cas de les declaracions dels líders polítics a l'entorn de la corrupció. Una verdadera presa de pèl als ciutadans als quals se'ls tracta com si no sabessin llegir, escriure o interpretar una notícia del diari.

Quan el poder adquisitiu baixa i l'atur flagel·la milers de persones, els polítics s'esquitxen els uns als altres per tal de salvar el poc crèdit que tenen. Només cal repassar el desolador panorama i el blablabla d'aquestes darreres hores.

El senyor Oriol Pujol es troba a les portes de la imputació pel cas de les famoses concessions de les ITV a Catalunya. No sembla avui que siguin gaire exemplars les seves gestions i actituds a l'entorn d'aquesta qüestió. Doncs sorprenentment serà la persona encarregada de redactar un codi ètic per als càrrecs de Convergència. Això de debò és surrealista atès que la persona investigada, que rellisca enmig del fangueig, serà l'encarregada de vigilar la transparència dels militants del seu partit. Ara ja només falta que a Bellaterra en les trobades nacionalistes sigui el ponent de les causes perdudes. Això sí, Madrid ataca el procés independentista amb el CNI i no sabem quantes coses més.

Per la seva banda, el portaveu parlamentari, Jordi Turull, continua fent el ridícul més espantós, tot manifestant a tort i a dret que CDC no té res a veure amb l'empresa Mètodo 3, la que es dedicava a espiar a tota persona que entrava a segons quin restaurant de Barcelona. Mentrestant, el responsable penitenciari del govern dels millors, Xavier Martorell, reconeix a Rac1 que rebia favors d'aquesta empresa. Els encarregava treballs i no li passaven la factura. Francament, fastigós. El senyor Martorell sempre s'ha mogut dins l'aparell de Convergència per la qual cosa ha de saber moltes coses. Ha de ser molt i molt perillós. Del seu pas per Can Barça es recorden bé molts directius perquè allí ja es va fer famós això de l'espionatge. I el senyor Mas calla i es dedica a teoritzar sobre el tema i a reunir-se amb personatges que li permetin sortir bé a les fotos, ja siguin síndics, fiscals o jutges.

Quan el pati no és gairea engrescador, apareix el senyor Pere Navarro de can PSC per dir que molts dels protagonistes dels casos de corrupció no s'han enriquit i si no n'han tret pessic personal, cal veure el tema amb ulls de condescendència. No sabem a quins casos es volia referir però en tot cas sembla que l'ombra del senyor Bustos a Sabadell, implicat en l'operació Mercuri, és molt allargada. La data de caducitat del secretari general socialista sembla molt propera o si no al temps.

Al costat d'aquesta colla, el senyor Oriol Junqueras va de salvador de la pàtria i continua sense exigir responsabilitats a ningú. El líder republicà està convençut que des de l'Estat espanyol estan atacant Catalunya en la mateixa línia de flotació. I el seu discurs ja comença a quallar en les enquestes de la Generalitat, cuinades pels mateixos que van dir que CiU assoliria una contundent majoria absoluta fa només uns mesos. Per compensar-ho, la senyora Alícia Sánchez-Camacho es proclama heroïna de la veritat i de la transparència. Es creu víctima d'agosarats nacionalistes que li volen aigualir la meteòrica carrera al Parlament i al Senat.

Tot plegat, lamentable. Hom pensa que arriba l'hora de jubilar moltes cares conegudes de la política de casa nostra, però de moment ningú no parla de limitar mandats i així portem trenta anys. Caldra esperar-ne trenta més?