El ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, va llançar fa uns dies un missatge rotund en presentar la reforma de l'administració local que el govern del PP està enllestint: més del 80% dels regidors d'ajuntaments de l'Estat no cobraran i es dedicaran a la política per idealisme. Després, en veure amb més detall el redactat de la proposta, la cosa no era, en absolut, tan clara. En primer lloc, no és tan clara perquè el que defensa el Govern està mancat de tota mena de precisió i està tenyit d'ambigüitat. El punt fort de la seva tesi és que només han de cobrar els alcaldes i regidors amb dedicació absoluta, i que aquests han de ser menys del 20%. Però no aclareix què passa amb la resta. Perquè, actualment, hi ha una proporció similar -més de tres quartes parts- dels regidors que no reben una retribució estable. Però això no vol dir que no percebin ni un cèntim. En realitat, els regidors dels municipis petits poden cobrar actualment retribucions no elevades però considerables amb el concepte d'indemnitzacions per assistència a plens o a comissions o a través de l'ambigua figura de les dietes. El ministre Montoro no aclareix si elimina aquestes indemnitzacions. Si no ho fa, ho deixa tot igual amb l'agreujant que impedirà la figura del regidor a jornada parcial, un règim que és un estalvi per als ajuntaments. Sembla que el ministre entén la jornada parcial com una argúcia dels regidors per poder cobrar dues vegades. Pot ser així en les grans ciutats, però no ho és absolut en els municipis mitjans i petits. Tema al marge és la quantia dels sous. És correcte que es regulin, però sembla haver-se imposat l'obsessió per impedir que els alcaldes es guanyin la vida d'acord amb les enormes responsabilitats que assumeixen. Podem discutir, per exemple, si el sou de l'alcalde de Barcelona és proporcional a les seves responsabilitats, però no és menys cert que assumeix una càrrega política i legal enormement superior a la d'un secretari d'estat. Per què ha de cobrar el mateix? Per què l'alcalde d'una ciutat important no pot cobrar com un professional qualificat? La capa de corrupció i saqueig que cobreix la política ha generat una fòbia excessiva contra les remuneracions dels polítics. Aquest discurs recorda el del postfranquisme. Un alcalde ha de guanyar-se la vida com qualsevol altre professional. D'altra manera, només ho seran els rendistes o els mediocres. Tant una cosa com l'altra serà molt contraproduent, i el perjudici ens repercutirà a tots. El mal de la política és molt més profund que tot això. Corregir-lo no vol ni confusió ni demagògia.