Cartes

de Clínica Girona

JORDI Ruscalleda. girona.

Voldria manifestar el meu més sincer i profund agraïment a l'Institut d'Oftalmologia de Clínica Girona. Sobretot als magnífics professionals i millors persones com són el Dr. Ayats i la jove però excep?cional Dra. Huguet. En especial, i amb tot l'agraïment que mai li sabré dir, al Dr. Zapata. Em doldria fins al fons de l'ànima si la meva manca d'expressió dels sentiments es confongués amb desgratitud o manca d'afecte. M'agradaria fer sa?ber a tothom que el Dr. Zapata i el seu fantàstic equip m'han fet tornar l'esperança de recobrar la vista al meu ull. Un ull que estava per llençar a les escombraries i que després de més de quatre hores de cirurgia de mà d'àngel he tornat a veure-hi i a tenir esperança, cosa molt poc usual en un pessimis?ta de mena com jo. D'aquella cirurgia m'agradaria agrair-li cada mo?viment, cada paraula, cada gest i tota la paciència que ha tingut per un pacient desmoralitzat de poques paraules però de molt sentiment. Vull que sàpiga que dec la vida a dos homes, al Dr. Ribas de la Vall d'Hebron que em va operar a cor obert i a l'equip del Dr. Zapata, que com sap tothom que m'envolta, m'ha tornat el que em semblava impossible: sortir de la foscor per tornar a la llum. Sr. Zapata, Dr. Zapata, una i mil gràcies, un milió de gràcies.

Punts clau del Papa

MONTSERRAT GUARDIOLA ROVIRA.

GIRONA.

Un Papa que deixa missatges coherents al pas d'un temps gens fàcil perquè els humans som vulnerables i no acaben d'entrar amb profunditat en el terreny de la fe. No obstant, ara, davant l'últim pas de Benet XVI com el Cap de l'Església Catòlica, veiem com ha estat de fructífer el seu ministeri. Ha predominat en ell la virtut de la humilitat, fins el punt que a vegades ens ha passat desapercebut. Fou escollit Papa per la seva extraordinària claredat en els temes teològics necessaris per governar. Joan Pau II el tingué ben aprop per adreçar els punts clau de l'Església

La humilitat, però, no l'ha portat a quedar inactiu, tot el contrari, perquè és fruit d'estar prop de Déu. Ha escrit 6 llibres, 3 encícliques i un piló de cartes pastorals assenyalant èpoques concretes de la litúrgia. Per reforçar la fe. Ha estat sempre present sense voler ser un personat?ge prepotent, tot i tenir el poder i la responsabilitat ineludible dins l'Església catòlica. No va perdre mai de vista que l'Església en tot temps té l'obligació i la força per impulsar l'esperit missioner sempre amb diàleg respectuós. Ha lluitat de forma extraordinària per l'ecume?nis?me, aconseguint trobades profi?toses per la unitat de les diver?ses esglésies, sempre amb l'afany de mantenir el verdader missatge de Crist. Conscient de la responsabilitat de cara a la joventut, ha viatjat incan?sa?blement en gran quantitat de països, aquí recordem el JMJ de l'any 2011. I no deixà mai l'estima als desvalguts.

Estem en el moment de valorar i agrair la tasca feta, que si no l'analitzem en el marc de la humilitat en l'exercici predilecte que li fou encomanat per Déu, deixaríem de respectar la seva decisió.

La llei del bumerang

Lluís Vilà Fernández. la bisbal

d'empordà.

Els qui avui riuen de les derrotes d'altres, demà les patiran en les seves carns. Qui avui jutja les injúries d'altri, serà ell el protagonista de les injúries futures. La vida és una dan?sa entre l'ésser humà i la llei del bumerang: tot acte, ben intencionat, o no, és un bumerang que es llança a l'univers, allà és examinat per la consciència universal i torna cap el seu llançador amb la mateixa, o superior, proporció de bona o mala intencionalitat. L'autèntica justícia no és terrenal, és universal. Els budistes i els hinduistes en diuen "karma", aquesta justícia només es comprèn si s'accepta l'existència de l'ésser humà com una immortalitat que va passant a través de diverses portes les quals ens permeten viure un munt de vides diferents fins arribar a la perfecció.

La veritat amagada

Kim Durall. Banyoles.

Malament ha d'anar una societat que amaga la veritat. Que hagin de ser els detectius que la donin a conèixer. Índex això de les màfies putrefactes que ens governen.

Aplaudim els detectius privats (ja que no la policia oficial) per tots els casos de corruptes que aviat revelaran.

La veu d'alarma dels polítics ha pronunciat horribles frases com aquesta: "No tot el que han descobert els inacceptables detectius privats hauria de sortir a la llum pública".

Recony! És què ha d'amagar-se la veritat? Què encobreixen els nostres polítics, perquè la veritat no pugui sortir en públic? Quines màfies s'entreteixeixen entre ells? Fins arribar a l'extrem de fomentar artificiosament el separatisme per encobrir-se. Veritat, senyor Felip Puig, el "buidaulls"? Veritat Oriolet Pujol, "el trabucaire"?

Déu és el detectiu més gran, ell ho sap tot. Déu no amaga mai res i menys la veritat sagrada que és el mateix ordre còsmic, base de tot allò creat. Déu, el dia del Judici Final, traurà, en la gran pantalla de la volta celeste, la veritat de tots els polítics mafiosos, encaridors d'una governabilitat fins a 17 vegades el preu de cost (amb el muntatge inútil dels 17 governs autonòmics repetits), amb tots els seus robatoris i suborns a part.

El cas Gürtel, que no sé per què es diu així; el cas Fabra; el cas d'evasió de Mas a Liechtestein; els casos Pujol, Pallerols... (casos de polítics banquers)... En fi, tots els casos de dirigents, financers i altres enrenous sortits de les mares que els van matricular per embrutar el nostre meravellós i lluminós món de feligresos treballadors i constructors de riquesa, que mirem honradament per la nostra butxaca, per la creació, per l'art, per la veritat i l'avenç de la humanitat.