Ahir el DdG informava que el Festival de Circ de Figueres té el seu futur immediat garantit. Que sigui a fi de bé, diria la meva àvia, filla de Camallera, que visqué la major de la seva vida a la capital de l'Alt Empordà, com ho feu el meu avi, fill de Campdevànol.

Ara bé, de circ Catalunya en va sobrada, si usem el mot una mica forçadament. En efecte, la Catalunya política és només un conjunt d'espectacles de circ exhibits contemporàniament. Ve a ser com aquells grans circs de diverses pistes.

Ara es mira a una, després a l'altra, però tot plegat bé a ser un efímer divertiment o una trista cançó de l'enfadós. En un món on tot canvia d'un dia a l'altre, aquí no canvien mai la funció. A la Roma clàssica podrien dir que cada dia tenim més circ i menys pa.

La broma circense s'acabaria aviat si els focus que van il·luminant una o altra pista, atabalant sense parar, no estiguessin en mans d'una vil conxorxa politicomediàtica (neologisme creat per François Mitterrand) que té declarada la ?guerra a la majoria de la societat, a tots els seus retallats drets i sobretot al sentit comú.

Són mala gent. Valoren molt més el seu cul i la seva butxaca que el nostre dret a treballar, a estar sans, a ser cultes i sobretot el nostre dret inalienable la llibertat individual. Aquesta és la que ha fet progressar el món, no la pas l'organicista, que diria Norberto Bobbio, que es la dels totalitarismes, com resumeixen els eslògans "Ein Führer, ein Reich (imperi), ein Volk (poble)", o "Una, Grande y Libre".

Aquells drets individuals són la punta de llança per on el món ha progressat i està progressant. Són els que va reforçar la magnífica jurisprudència internacional establerta pel Tribunal Internacional de Nuremberg (1946), els de Declaració Universal dels Drets Humans (1948) i els de la Convenció Europea dels Drets Humans (1960).

Són els únics drets pels quals val la pena lluitar i fins i tot morir. Ben abans que jo, ho van escriure persones molt rellevants, entre elles el meu enyorat amic Ramon Trias Fargas. Pobre Ramon si hagués de viure en la Catalunya d'avui. Sóc dipositari de moltes confidències seves. Per tant, que cap agosarat que, des de CDC, o des d'on sigui, intenti robar-me-les. Podria quedar malparat.

Mentre estava escrivint aquest article, Lluís Recoder ha dimitit de diputat de CDC. He parlat molt d'aquest polític honest, que encarnava una alternativa moderada a la rauxa enfollida de Mas. Aquest darrer ha volgut impedir que Recoder fos designat president del grup parlamentari pels diputats de CiU. Una àmplia majoria hi estava a favor.

Aquest càrrec li hauria donat visibilitat, com el que Recoder objectivament ja era i molt possiblement serà: un camí de sortida a la follia en la qual ens ha ficat Artur Mas. En cap manera, Recoder plega per raons personals, ni res de semblant. Recoder passa a ser l'alternativa formal a Mas. Però en deixar de ser diputat haurà de ser mitjançant unes noves eleccions.

Ara Mas es queda sol, només amb Homs, que no és diputat. Per tant no pot ocupar el lloc que li podria correspondre a Recorder. Si Homs arribés a ser president de la Generalitat hauria d'acabar el festival de circ de Figueres, perquè Catalunya esdevindria un immens circ.

És una obvietat destacar que deixa el grup parlamentari de CiU l'honest Recoder, mentre hi continuen els diguem-ne més difícilment definibles Oriol Pujol i Xavier Crespo.

Mas ha cremat les naus, com féu el sanguinari Hernán Cortés. Vol que tots, inclòs el seu partit, s'immolin amb ell. Ases els que el deixin fer. L'esperit de mort de Mas, el "Thanatos", que diria Freud, és fàcil d'exposar, argumentar i de detallar. Ho intentaré fer. Però serà força en solitari i mig d'amagatotis. perquè els malvats que maneguen els focus de pistes del patètic circ català enllumenaran vers altres pistes, com la de "Madrit" o la mentida que sigui. Sempre volen tapar l'ensorrament de Catalunya que es porta a terme des de la plaça de Sant Jaume. Ahir es va concretar amb una altra injustícia, forçada per Mas, a la seu del Parlament, en contra de l'honest i moderat Lluís Recoder, dues virtuts en les quals, contràriament al circ, no n'estem gens sobrats.