Des de Madrid s'han especialitzat a ser una autèntica fàbrica d'independentistes. El Govern espanyol ha provocat la dimissió del fiscal superior de Catalunya. El senyor Rodríguez-Sol va dir que considerava legítim que es consultés els catalans sobre el seu futur polític i É zas des de Madrid ja li han tallat el coll. I això que sempre va parlar d'una consulta legal. Però ja se sap aquest tema és tabú per a l'Estat. Una estratègia no massa llunyana la segueix també el govern de la Generalitat. A Catalunya o ets independentista o cap a casa. Artur Mas ha cessat Joan Prat -proposat per Unió- com a delegat a Brussel·les. Prat és un prestigiós diplomàtic de carrera però en el seu moment va discrepar de la línia independentista del líder convergent.

Tots dos casos són del tot lamentables. Qui discrepa, al carrer. Cada vegada el món de la política s'allunya més del món intel·lectual. Les persones que tenen criteri no hi tenen lloc. Ara es tracta de ser un llepacrestes i poca cosa més. Per cert, el tàndem Mas-Homs intenta potenciar al màxim l'acció exterior de la Generalitat, per la qual cosa han farcit de càrrecs el departament. Això sí, tota una sèrie de personatges mediocres, sense cap prestigi i la majoria procedents d'ERC. L'ombra d'aquest Junqueras és allargada.

Per què qui mana de debò? En Duran Lleida segur que no. En Mas? En Junqueras? Estem veient maniobres del responsable d'ERC que són molt curioses. De moment, ja va situant molts càrrecs intermedis del seu partit en les diferents conselleries. Mentrestant, juga al gat i la rata en el tema del pressupost. En Mas perd cada setmana un llençol de la bugada, mentre en Junqueras el guanya. El republicà sap que el calendari li juga a favor i en poc temps rostirà del tot l'actual president de la Generalitat, que o canvia d'estratègia -ara per ara és impensable- o ja a les properes municipals la patacada que s'emportarà CiU serà monumental. Però en aquest sidral que encapçalen Mas i Junqueras, ERC hauria de tenir clar que si aquest camí cap al dret a decidir té un plus de credibilitat en diferents sectors de la societat és gràcies a Mas. Possiblement no tenia gaires més sortides. En la nit electoral, després de la patacada convergent, podia haver dimitit o bé marcar un pas enrere i tornar a cercar acords amb Madrid. Però no va acceptar cap de les dues possibilitats i se'n va anar a trucar a la porta d'una ERC que, després de la seva travessia del desert, es planteja ara la possibilitat en un futur immediat de tenir a les seves mans el govern de la Generalitat. I mentre això no arriba, en Mas es veu obligat a fer un paper radical que no li correspon. Amb un govern molt feble, una majoria parlamentària fràgil i amb una fuga constant de vots cap a les files independentistes d'ERC, el govern de CiU difícilment podrà esgotar una legislatura que hom s'atreveix a dir que serà perduda.