Hi ha noms que se't repeteixen a la boca de l'estómac com aquells dinars carregosos i se t'indigesten cada vegada que els escoltes o els veus aparèixer. Són noms que no aporten res a la societat i que, en canvi, emboliquen contínuament la nostra vida posant fang, conflictes i polèmica allà on no n'hi havia cap necessitat. I no acabo d'entendre com mediàticament roben minuts, converses i portades i acaparen l'atenció com si tot depengués de la seva activitat i de les múltiples bajanades que els hem d'escoltar cada vegada que obren la boca, quan en realitat, som molt més feliços quan no hi són.
I malgrat que pugui resultar contradictori amb el que dic, no em puc estar de citar-los, encara que m'hagi hagut de prendre un protector d'estómac per continuar endavant. Em refereixo a personatges com l'Alícia Sánchez-Camacho i la María de los Llanos de Luna, que darrerament no tenen altra feina que encendre focs i fer fum per allà on passen, espatllant tot el que toquen i convertint qualsevol nimietat en una batalla sense precedents.
L'acidesa encara ens puja més quan recordem que el seu circ particular el paguem entre tots, i que entre tots permetem que utilitzin la justícia, les institucions o els cossos policials en benefici d'uns interessos que res no tenen a veure amb els interessos generals. En el seu continuat intent de voler-nos fer creure que les seves croades ens incumbeixen, per tal que ens sentim implicats en una ?guerra de poca-soltades i tonteries, només aconsegueixen fer-nos venir més arcades de les que ja teníem i ampliar una llista d'esperpents i de noms indigestos que allò que et provoquen és una al·lèrgia global i una pèrdua de temps innecessària que només ens pot dur a més cansament i a un fàstic generalitzat, i potser així els acabarem esborrant de les nostres vides, adonant-nos que mai els hem necessitat.
