Pensament

i corrupció

Lluís Vilà fernández. la bisbal d´empordà.

Llençar un paper al terra, avançar trepitjant una contínua, insultar un àrbitre en un partit d´alevins o abusar de certes coses o actituds, entre un munt d´altres coses més, també són formes i nivells diferents de corrupció. El corrupte es corromp ell mateix i corromp l´entorn circumdant per efecte de l´ona expan­siva. En certa manera, veiem en la política el reflex de la societat, les petites corrupcions són les guspires dels grans incendis de la corrupció, la queixa del petit corrupte té el mateix efecte que la bona intenció de voler apagar un foc amb benzina: el món està plagat de bones intencions farcides ­d´ignorància, quina por! La física quàntica comença a dir que el pensament crea la realitat, això ja ho sabien alguns savis de l´antiguitat sense tanta experimentació ni pressupost, els fets així ho constaten i corroboren. La importància del que es pensa és capital per a l´esdevenidor, és la llavor d´una bona o mala acció i conté el poder de l´efecte contagi. Com més s´enfoca el pensament en una cosa, amb més força apareix, i, si aquest pensament és col·lectiu, amb més poder encara. Així estan les coses. Lluitar contra la foscor enfocant-hi el pensament per mitjà de la negació no donarà els fruits desitjats, caldrà enfocar el pensament en obrir finestres o començar a encendre espelmes perquè entri la llum, en lloc d´estar lluitant inúltilment contra aquella. Una llanterna de llum enmig de la foscor és suficient per seguir endavant, una llanterna que emet foscor en un dia assolellat és imperceptible a part de ser un estri absurdament inútil.

No emmerdeu

el Baix Empordà!

Henry Ettinghausen. La Pera.

Segons sembla, l´alcalde de Forallac està determinat que vol fer malbé el seu municipi -i bona part de l´Empordanet- instal·lant una macroplanta de tractament de residus al costat mateix de l´extraordinari jaciment iber dels Clots de Sant Julià, considerat bé cultural d´interès nacional. Ara bé, un alcalde només pot fer el que li permet l´Ajuntament. Per això, cal preguntar com pot ser que els set regidors de CiU que l´acompanyen al govern municipal estiguin d´acord amb el seu perniciós desig? Per què no escolten els arguments tan contundents en contra del projecte, de tipus higiènic, mediambiental, històric, paisatgístic i cultural? Per què són insensibles a l´opinió pública i al sentit comú?

Realitat o irrealitat?

mar vilà duch. girona.

Avui m´he fixat en una cosa que fa temps que veig però que mai no m´havia fet pensar. Fent un càlcul ràpid i aproximat, el 75% de la gent que m´envoltava al metro tenia la vista clavada al seu mòbil, i-pad, i-phone, e-book... Mirant el facebook, escrivint whatsapps, jugant al solitari... I jo que tinc un telèfon que amb prou feines truca i que moltes vegades no sé ni on el tinc. I jo que m´he fet una fotocòpia de la guia de Barcelona per saber on havia d´anar, en lloc de deixar-me guiar per un gps. Doncs jo, mentre ningú no em mira, m´entretinc mirant la gent i m´imagino qui són, què fan, on van... Avui, per exemple, he compartit seient amb un pirata del mars del Carib que mirava tímidament una princesa del segle XIX, mentre dos cavallers medievals s´enfrontaven per aconseguir un tresor. Sí, ja sé que tot és mentida, que tot és fruit d´una imaginació incontrolable que em persegueix a totes hores, però...i el que hi ha a l´altre costat de la pantalla? És real? Segur?

Bàscara i la mobilitat malgirbada

JOSEP M. LOSTE I ROMERO. PORTBOU.

Sembla que gràcies a la forta pres­sió popular dels ciutadans de Bàscara, a partir del mes d´abril els camions pesants hauran de passar, obligatòriament, per l´autopista. De fet, a casa nostra i, especialment, a les comarques gironines, patim una mobilitat molt malgirbada. L´Alt Empordà és un coll d´ampolla terrible. Per començar, la majoria de mercaderies que actualment circulen per carretera -les de mitjana i llarga distància- haurien d´anar per ferrocarril o ferroutage (camions a sobre el tren) i pel que fa a la mobilitat de les persones, caldria millorar molt la línia del tren R-11 del tren convencional entre Barcelona-Portbou/Cervera i activar el tren de l´eurodistricte per la costa de Girona/Perpinyà, lògicament caldria que el tercer rail en el tren convencional arribés fins a Cervera. Desgraciadament, des de dalt, es promou la dictadura del vehicle privat i els oligopolis com Abertis fan el que els dóna la gana. Tot plegat provoca un desgavell en majúscules, com el que ha patit el poble de Bàscara.

Els abusos

de Gas Natural

clara perxachs i juandó. vidreres.

Senyors, vull parlar de l´abús que patim per part de Fenosa Gas Natural. Vam tenir un primer ensurt amb la factura de gas el mes de gener. La vam protestar a través del servei «factura on-line». La vam pagar. No vam saber res de la nostra reclamació.

Dos mesos després, tornem a tenir un problema d´una lectura fora de mida. Truquem a la compa­nyia. Ens deriven a un departament. Allà, sempre telefònicament, tenim una lluita aferrissada contra una senyoreta. Perquè vingui un tècnic a verificar que el comptador a casa funciona correctament -quan està marcant més de mil metres cúbics en menys de dos mesos i això és extrem en el nostre cas- ens ha de remarcar moltes vegades que «hi ha gent per a tot», que si el comptador està bé després d´haver estat revisat haurem de pagar 45 euros més IVA, que si malgrat tot el volem canviar n´haurem de pagar noranta no sé quants més iva, i que ho tinguem clar€ Molt bé.

Després d´una llarguíssima conversa contra una paret que té per objectiu tractar-nos d´imbècils, la paret decideix que no té res més a fer que donar-nos hora per a un tècnic. El meu ma­rit s´espera a casa a l´hora convinguda. El tècnic no apareix. Ni a l´hora convinguda ni dues hores més tard, ni tres. Al vespre truquem per demanar explicacions. Ens demanen disculpes en nom de l´empresa després de mitja hora de derivar-nos d´un departament i número a un altre. I que ja ens trucaran. Passen tres dies. Truco. Fenosa em respon (i casualment m´atén la mateixa Vanessa) que m´he d´esperar que Gas Natural em digui quin és el resultat de la meva reclamació de la no assistència d´un tècnic. Se´n foten de mi i de si em preocupa pagar gairebé mil euros. Sóc una vaca per munyir i no importa res més. Això sí, en el seu marquèting les vaques som d´allò més bufones.