Cartes

"Cuando un amigo se va, queda un espacio vacío...", d'Alberto Cortez. Fa una setmana, quan les ones d'ABC Onda Rambla Punto Radio, una emissora amiga, deixaven d'emetre la seva programació. La crisi, la maleïda crisi, l'ha emmudit. La seva programació ha estat plena d'encerts. Espais com Protagonistas, de Luis del Olmo, Protagonistas Catalunya, de Xavi Collado i Queremos hablar, d'Albert Castillón, ens han deixat un pòsit difícilment superable. La ràdio, pels que som amants d'ella, és el medi que ens permet fer la feina al temps d'estar al corrent de tot el que passa al nostre entorn. La premsa escrita amb els seus articulistes ens proporciona repòs i meditació. Són complementaris. Fa un any, per aquestes dates, vaig presenciar un just homenatge als impulsors d'una emissora local dels anys 50: Ràdio Puigcerdà La Veu de la Cerdanya. I ara, al temps d'escriure aquestes línies, m'assabento que el programa Protagonistas Catalunya, de Xavi Collado, torna a emetre diàriament per la COPE, a les 12 del migdia. L'espai buit d'Alberto Cortez s'ha omplert novament. Felicitats a tots!

Caure de l'escambellÀNGELA FERRER I MATÓ. Girona.

És una dita catalana que s'aplicava antigament quan a pagès l'amo o propietari era benestant i tenia terres per deixar als hereus, no tenia hereus però sí hereves, la gran de les quals seria l'hereva de tot. Però si neixia un noi, ella ja quedava sense el privilegi i la gent deia: Pobra, ha caigut de l'escambell! (l'escambell és un tamboret). I deixava de tenir el prestigi que l'envoltava abans de tenir el germanet. Actualment s'aplica aquesta manera de dir a algú que per alguna causa deixa de tenir el prestigi del qual gaudia fins un moment concret.

Examinant la situació actual, no podríem dir que almenys dues dones catalanes han "caigut de l'escambell"? És a dir, han perdut prestigi i segurament ho passen malament encara que no ho sembli com les antigues hereves catalanes? (s'escriviren fins i tot romanços i històries que explicaven la melanconia que solien agafar aquestes noies). Em refereixo lògicament a l'Alicia Sánchez-Camacho, que amb les seves actuacions cada vegada més matusseres i menyspreables ha perdut el ja poc prestigi que li restava, i a la Carme Chacón, que després de fer el ridícul intentant dirigir l'exèrcit, ara ha quedat en terra de ningú i veritablement de prestigi, res de res. També ho podríem aplicar a diversos "mascles", tots sabem els noms, però en ser jo dona m'he fixat més en les fèmines i també perquè la famosa dita s'aplicava temps ha a les dones. Llàstima que persones de la nostra terra, que podrien lluitar, donat el seu càrrec, per aconseguir que a casa nostra tot rutllés millor, s'han dedicat només a buscar el lluïment personal i un poder que al final les ha derrotat.

Ja n'hi ha proumariona arpí oriol. lloret de mar.

Arriba un punt en què els lloretencs hem de dir prou. Ja n'hi ha prou de totes les notícies, reportatges i escrits amb maldat cap al nostre poble. I ara mateix, em refereixo al programa d'Equipo de Investigación emès el divendres 15 de març al vespre per la cadena La Sexta. Expliquin-me quina necessitat hi ha de relacionar el cas de la màfia russa amb el turisme de borratxera, expliquin-me quina necessitat hi ha de mostrar imatges amb festa i alcohol per referir-vos a Lloret de Mar. Sí, els demano que m'ho expliquin perquè no ho entenc. No entenc aquestes ganes de destrossar un poble, ni de fer-ne un gra massa de tot plegat. Saben què? Proposo a aquest programa que vingui a fer una investigació de les nostres platges, cales, jardins, boscos, festes majors, places i carrers. Però és clar, el vostre objectiu és l'audiència i, per desgràcia, en aquest país es venen molt més programes que es dediquen a distorsionar els fets que no pas reportatges sobre la nostra bonica terra.

Austeritat i reactivacióJaume Catalán Díaz. Girona.

El missatge que ha deixat la cancellera alemanya Angela Merkel en certs països de la Unió (UE) és que el camí de la recuperació econòmica és dur i llarg, però que països com la mateixa Alemanya el van recórrer i avui veuen la recompensa. Està clar que alguns països europeus han incomplert les seves obligacions de rigor en els comptes públics, entre ells Espanya. Però també és cert que la mateixa Unió Europea no va saber respondre en el seu moment a la mala gestió econòmica i les ocultacions que es produïen en el passat i que les receptes d'austeritat que ara exigeix s'han d'administrar amb realisme perquè el creixent malestar social no amenaci la pròpia estabilitat europea.

Les autoritats de Brussel·les no van poder o van saber posar límit a què malbarataven però ara es perden en mil i un dubtes sobre la forma d'harmonitzar els ajustos necessaris amb la no menys urgent reactivació de l'economia. La difícil gestió de la crisi, els interessos nacionals enfrontats i la manca d'un ideal compartit estan creant una perillosa desafecció cap a les institucions que obre la porta als grups antisistema.