Les llegim. Les veiem. Les devorem. I tanmateix ens falta temps per digerir-les Estem preparats els ciutadans per assumir unes notícies que es generen a la velocitat de la llum? Penso en l'explosió mediàtica que ha generat l'elecció del papa Francesc. És una notícia -important- però al capdavall una notícia. De l'àmbit catòlic, que sembla relliscar a tanta gent.
Agafem l'àmbit polític, tan entrellaçat amb el jurídic i l'econòmic. Els escàndols s'estalonen. No hi ha temps de digerir-los. Heus ací la pedra d'ensopec. Només els especialistes en poden treure el desllorigador. I encara. Les imputacions, posem-hi pel cas. La lentitud de les sentències permet a la classe política "fer temps", tot preparant la justificació o l'atac envers els imputats, segons siguin d'un o altre partit.
Quin és el fonament d'un estat de dret? Evidentment, la separació de poders (legislatiu, executiu i judicial) que deriva de l'aplicació dels Drets Humans. Però el Govern espanyol s'ha bunqueritzat en la lletra d'una Constitució obsoleta per fortificar el centralisme d'estat. Per això la separació de poders cada dia és més trontolladissa. 1.- Per la supeditació de la classe política a la banca. 2.- Per la neutralització política del poder judicial; qui elegeix, si no, el Tribunal Constitucional? 3.- Per la cuirassa legal -l'aforament- amb què s'eludeixen les lleis generals. 4.- Per la fèrria dictadura dels partits envers els diputats elegits, manifestada en la prèvia renúncia de l'acta de diputat.
Els escàndols de Madrid són greus; Però els de Barcelona són nefastos. Perquè erosionen les febles defenses d'una nació sense estat. Amb un estat en contra i una comunitat internacional suspicaç, per què des de Catalunya donem tants arguments als filisteus de torn? No creieu que en el Govern català, els imputats haurien de presentar la renúncia? Per amor al país. Per allò de "la dona del Cèsar". No tan sols ha de ser honesta, sinó que ha de semblar-ho.
