H em vist el Govern espanyol amenaçar Catalunya de suprimir la subvenció de trasplantaments clínics. I no ha passat res. N'hi ha de tan ocupats a passar la lupa pels meandres del mapa comarcal a la recerca de catifes per espolsar, que passen per alt el terrorisme financer d'estat que impunement practica la casta mediàtica, política, empresarial i funcionarial madrilenya. L'estiu vinent potser veurem a Platja d'Aro un aragonès lluint cicatriu, orgullós del seu nou ronyó, al costat d'un català vomitant el fetge per la boca. Que altres comunitats autònomes també poden perdre els trasplantaments? Danys col·laterals. Mentrestant, la troica comunitària decideix mossegar fins al 40% dels dipòsits bancaris xipriotes de més de cent mil euros. Una solució enganyosa si no toca els banquers directament responsables de la bancarrota. Espanya? Com sempre la pitjor claveguera. Ara ja sense ni dissimular, els altaveus del règim anuncien el robatori del 60% a les víctimes de les participacions preferents, mentre algunes cúpules directives de banca es reparteixen l'estalvi dels humils. I tampoc no passa res. Qui tornarà a creure en la Justícia? Fins quan aguantarà l'olla de pressió?