Cartes

Josep Castellà Sala. Palau-Saverdera.

Sr. Alfons Quintà, ja fa molts dies que em mossego la llengua, i em reprimeixo a fer cap comentari a les seves col·laboracions al DdG en les quals critica i insulta el nostre Honorable President i per descomptat ERC, partit que va fer possible la investidura del Sr. Mas com a president de la Generalitat. Crec que vostè és un ressentit del tracte que va rebre del govern del Sr. Pujol, pel que fa a la seva participació als mitjans audiovisuals de Catalunya, o sigui TV3, la que vostè anomena la televisió del soviet, i el que més el retrata és la seva adhesió al Sr. López de Lerma; no cal recordar-li que va ser vicepresident del Congrés de Diputats, que tots els que estem a favor de la independència de Catalunya sabem el que això representa, el mateix que el Sr. Roca defensi la Infanta. Sr. Quintà, se li veu molt el llautó, Visca Catalunya lliure.

Predicar amb l'exemple?

JOAN BORONAT LECHA. BLANES.

Els mitjans informatius van fer públic el discurs d'en Mas sobre la situació d'emergència en què es troba Catalunya, i jo hi afegiria que és extensiva a tot el món capitalista. Diu que no estem en situacions nor?mals, sinó excepcionals, que les finances públiques estan en "situació d'emergència", però, que el que és prioritari és la preservació de les bases de l'Estat del benestar. Diu que està en joc el país, no el Govern, però que l'autogovern està en situació de supervivència, malgrat això, si les circumstàncies ho permeten, vol esgotar la legislatura. Conclusions: Hi ha una crisi mundial, els catalans les estem passant magres; però no ens hem de preocupar pels nostres polítics, perquè si tot va bé, ells podran acabar la legislatura, cobrant puntualment; fins i tot alguns repetiran quatre anys més, i sinó, sempre quedarà algun despatx al passeig de Gràcia de Barcelona, amb secretaris, cotxe oficial i xofer, naturalment.

Escarni contra el consumidor

Josep M. Loste i Romero. Portbou.

Ara que es parla tan d'escarni -en la seva versió argentina d'escrache, per esmentar els membres de la PAH que es concentren davant dels domicilis i les seus dels diputats i partits que estan en contra de la dació en pagament- caldria esmentar que una altra forma d'escarni, en aquest cas contra milions de consumidors, és la tirallonga de casos de fraus alimentaris: El darrer, uns productes carnis, mandonguilles, elaborades a Holanda amb carn originària de l'Estat espanyol, que podria contenir gat i gos. Després de la crisi alimentària, d'abast europeu, arran del frau en les etiquetes de diversos productes precuinats que havien d'estar elaborats amb vedella, però que de fet contenien carn de cavall de baixa qualitat, ara apareix un possible frau amb productes elaborats amb carn de gos. No creieu que ja n'hi ha prou, d'aquest color? Penso que ha arribat l'hora d'exigir responsabilitats a les diverses administracions sanitàries competents, començant per la UE. Això és un autèntic escarni en ma?júscules. És un veritable assetjament contra el ciutadà/consumidor, que crea molta alarma social i posa en dubte tot un sistema de controls, sanitaris i democràtics, que fa feredat.

L'escorpí

Àngela Ferrer i Mató. girona.

L'escorpí és un animal que podríem dir que actua en contra les lleis de la pròpia naturalesa, és a dir, mentre la majoria d'ells cuiden els seus fills i alguns fins i tot d'una manera excel·lent (gossos, gatsÉ) ells/es quan han nascut els petits escorpins, si els poden atrapar se'ls endrapen, els serveixen d'aliment. Llavors jo comparo els Estats europeus del nord, inclosa Alemanya, per descomptat, amb un gran escorpí, és a dir, va captar els Estats del sud més pobres i alguns fins i tot petits (Xipre) i d'altres que ja es veien sotmesos a economies precàries, com si fossin els seus fills en aquest cas adoptius, per formar una família i una Unió Europea forta i protectora de cada un dels membres integrants, els seus fillets, vaja. Però el resultat, que tots veiem, ha estat la de l'escorpí, és a dir, per viure bé, els que havien d'actuar com a pares i formar una família on tots convisquessin en pau i sense necessitats, el que fan és anar engolint-los (com l'escorpí) i mentre ells viuen bé i sense estretors, els pobres fills (del sud), les estan passant més que magres. Van exigint més i més austeritat, que s'ha comprovat que no funciona, i s'accentuen les diferències. El gran i poderós escorpí està digerint tots i cadascun dels "fills" que calia protegir i procurar-los un bon futur, com fan els pares conscients del seu deure. Espanya és un dels fills que pot quedar dins la panxa d'aquest animal tan voraç.