Agraïment

a Mémora

Joana Marti Pujolràs i família. sant gregori.

L´esposa i fills d´Àngel Martí Trafach (ACS) volem agrair molt sincerament i efusivament a tot el personal de Mémora, tant del Tanatori de Girona com de Salt, la gran sensibilitat i professionalitat que ens varen mostrar fins a l´últim moment.

El respecte i l´actitud tan correcte que varen tenir des de la recollida del cos del pare al domicili, a la rebuda al tanatori de Girona per part de tot el personal, o a la informació i organització de l´enterrament per part de la persona amb qui varem fer els tràmits... L´estança als vetlladors de Salt va ser excel·lent, i ens vàrem sentir molt ben acollits i reconfortats amb l´atenció del personal pendents en tot moment de nosaltres.

També voldríem fer esment a les flors que ens van portar al vetllador, que eren precioses.

No voldríem deixar-nos d´agrair la professionalitat dels funeraris que varen venir a l´acte de la missa a la parròquia i al paleta del cementiri a l´hora d´enterrar el pare, tractant-nos tots amb una sensibilitat i respecte tan necessaris en uns moments com aquests.

No voldríem dir noms per no deixar-nos a ningú, però sí transmetre el nostre agraïment a tot el personal ja que el tracte va ser immillorable i ens vàrem sentir molt ben atesos per tots. Moltes gràcies a tots. Una abraçada.

Robar és legal (si ets polític, és clar)

GERMÁN BARTOLOMÉ CERDÀ. BLANES.

Vivim en un país on robar és legal. Això sí, només podràs robar si compleixes dos requisits: Robar una quantitat de diners públics que superi les sis xifres mínim i ser de «l´alta» societat espanyola (polític, president de l´Orfeó Català, gendre del Rei...). Malgrat això, si tu no has tingut la sort de néixer en un d´aquets cercles, no només t´hauràs de resignar, sinó que tampoc podràs accedir legalment a aquests diners públics .

Si alguna vegada heu pensat estudiar en una universitat espanyola (cosa que és bastant difícil perquè aquest país no vol tenir un poble pensador) tingueu clar que és probable que no us acabin donant les beques i ajudes que us pertoquen. Encara que és probable que, com a ciutadans que sou, no desistiu i decidiu enviar els formularis i papers necessaris per obtenir aquests diners per poder estudiar. Ara bé, aneu familiaritzant-vos amb les següents paraules, que si us deneguen la beca són l´excusa per la qual no us l´hauran donat: «El conjunt d´elements patrimonials supera els llindars patrimonials establerts a les bases de la convocatòria». Segurament els vostres llindars patrimonials no superen més de 10.000 € (que són diners estalviats dels vostres progenitors o obtinguts malvenent propietats dels vostres avantpassats); probablement, tingueu els sustentadors de la família a l´atur i tingueu la Universitat a més de 80 km de casa vostra. Però això al Ministeri de Cultura i Educació d´aquest fantàstic país li importa ben poc. Això sí, cada any hauràs de pagar els teus impostos, com a bon ciutadà que ets, ja que si no ho fas, t´embargaran les poques propietats que et queden. Estudiants sense beques de l´Estat, però polítics amb diners de l´estat a les butxaques.

Lectors, obriu els ulls: Vivim en un país on robar és legal.

Catalunya, on vas?

LÍDIA ANGELATS JORDÀ. RIPOLL.

Arriba el bon temps, la primavera. Comencen els concerts més anunciats: Cap Roig (sense cap cobla catalana). Giro el full amb ràbia. Catalunya, on vas? Diners, vols diners? Molts diners? Milions d´euros? I la nostra cultura tirada pel terra sense conèixer-la; ignorància suprema. Com es vol que es creï ocupació sense l´autorespecte integral que es necessita per estimar, per fer sacrificis. Sempre ha estat així? Potser per això mai s´ha arribat a res seriós i sempre s´hagi de tornar a començar. Una cèlebre frase dels nostres passats propers: «L´avi ho crea, el fill ho manté i el nét ho dilapida». Perdó per quan no hagi sigut així. Però la frase o dita és popular. Que no ens passi això com a país. Vaig sentir a la TVC en Sala Martín, professor d´Economia, que esmenava els presentadors del programa amb la paraula Esade, sigles d´una escola d´elit de Barcelona. Els deia que la paraula es pronunciava correctament amb les «a» neutres catalanes. Això ho fem contínuament, o sia, que tenim feina a reaprendre el català bé i a escoltar les iaies i avis grans que encara ens queden. Parlar bé el català ha de ser un nostre repte, i el castellà ben parlat, també