Com és ben sabut, els unionistes i federalistes (que és un remake del mateix) i els autoanomenats "constitucionalistes", davant de qualsevol reivindicació catalana ens amenacen amb el foc etern de la Constitució espanyola. En això són iguals el PSC i el PSOE, Rosa Díez, C's i el PP -per cert, quines males companyies que té el PSC!-
La conjura dels enzes de la "legalitat" que sovint fan Navarro i Alícia Sanchez Camacho-una parella de fet- fa riure si no fes plorar. La constitució, en efecte, és un text legal espanyol, però que ara, tal com està, va contra Catalunya. Els qui la defensen són dubtosament demòcrates, ja que va ser redactada -amb la presència de personatges catalans camaleònics de CiU com Roca, o com Jordi Solé Tura, del PSUC- sota la pressió dels sabres i l'aval de Franco, que havia posat el rei.
No és demòcrata una Constitució que amenaça amb els tancs si Catalunya vol autodeterminar-se -no hi ha cap constitució d'Europa, ni la francesa, que digui una bestiesa com aquesta-. No és demòcrata una Constitució que no reconeix Catalunya com a nació, ni la llengua catalana -de fet la considera un dialecte de l'espanyol-. No és demòcrata una constitució que prohibeix la col.laboració entre els Països Catalans -i en canvi, ho permet als navarresos i bascos, això no és discriminació?-. Per tant, els que defensen la Constitució, sense pal.liatius, són enemics de les aspiracions catalanes.
C's, que es presenta com un partit antinacionalista d'esquerres però tenen un discurs ultranacionalista espanyol dretà i també d'esquerres -fatxaprogres, val a dir-ho- és, per descomptat, un ferm defensor de la Constitució. En paraules del líder neolerrouxista Albert(o) Rivera, la "vida pública espanyola no es regeix per gràcia divina sinó per la Constitució, i aquesta estableix la Corona com a cap d'estat". A Espanya, com diuen dretes i esquerres unionistes, la Constitució espanyola és la paraula de Déu tal com la interpreten els seus aiatol·làs (llegeixi's Tribunal Constitucional i els seus sagrats exègetes), ens diuen "lasciate ogni esperanza", deixeu qualsevol esperança que ?sigueu reconeguts com a nació, que podreu usar el català amb tranquil·litat, que no sigueu espoliats...
Una altra falla democràtica: ser cap d'Estat no hauria de col·locar ningú per sobre de la llei, no en un Estat modern i democràtic del segle XXI, incloent el Rei. Ves per on, ara els fatxaprogres del C's ens surten -de fet, com Navarro- com a ferms defensors de la monarquia, ja que dir que el rei abdiqui és acceptar el joc monàrquic i espanyol.
