A on anem...?

joan enric carreras mercader.

Bellcaire d´Empordà.

La meva pregunta es refereix al fet que estem arribant a un punt on la societat actual ha perdut tot el que havia guanyat en segles, i no em refereixo a temes econòmics, sinó a valors humans. Els nostres mandataris ho són en la gran majoria per enriquir-se personalment, i el «treballar pel poble» no­més ho fan servir en discursos buits de contingut, la política s´ha convertit en un sistema «d´arreplegar com més millor... i en el mínim temps possible...» atès que es una «vida curta», com si fossin futbolistes. La banca és un altre factor on cal enganyar a qui sigui per tal de treure els «interessos», i no cal entrar en les menudalles del sistema que ha quedat putrefacte del que era en realitat la base del perquè. La nostra societat està vivint una situació alarmant, els joves, la base de tota generació, a més de no tenir feina, un munt d´ells tampoc la vol, i proliferen les drogues i més coses... Als vells se´ls ha perdut el respecte i molt més, ara només és important per a la família que tenen avis el que cobren de pensió, i la gent surt a passejar el gos, però l´avi o l´àvia surt a passeig amb algun sud-a­me­ricà, i podria dir més coses, pe­rò no tinc suficient espai per expli­car... És el que dic, una autèntica merda, salvant algunes excepcions, és clar... però en general és així, només heu d´obrir les pàgines d´un diari i tindreu mil temes per enten­dre el que dic... Les ensenyances dels nostres pares no eren tan buides, ens van inculcar altres valors, que avui la nostra societat s´ha passat pel folre. Segur que també hi tenim alguna culpa, és així? Si és així, caldrà esmenar la plana...

Anticorrupció, contra l´anticorrupció

MÀrius Viella. la bisbal d´empordà.

El rei Joan Carles I, en el seu discurs de Cap d´Any, es va veure forçat, davant els problemes del seu gendre Urdangarin, a dir que la justícia era igual per a tothom en aquest país (jo crec que no), i això ho constata el Fiscal Anticorrupció, que ha recorregut la imputació de la infanta Cristina (filla petita del Rei) en l´afer Nóos, capitanejat pel seu marit, Urdangarin. (Titulars dels diaris: La Casa del Rei mostra «absoluta conformitat» amb el recurs d´Anticorrupció); sorprenent?, no; decebedor? sí).

Si la imputació és el preludi de culpabilitat, no tindria sentit que si la llei és igual per a tothom, la Infanta Cristina s´escapolís de les seves responsabilitats pel fet de ser la filla petita del rei d´Espanya; jo no sé en quines condicions està ocupant un lloc de treball a la Caixa-Banc, que voldria que fos per mèrits personals i com un treballador més dels milers que formen part de la plantilla; crec que dintre i fora ha de tenir les mateixes responsabilitats que qualsevol altre ciutadà, encara que gaudeixi d´ un títol nobiliari, perquè és de suposar que com tothom, té drets i també ha de tenir obligacions; no és que jo vulgui que sigui culpable si no ho és, vull i desitjo que la justícia sigui independent, i que la llei sigui per a tothom igual, tal com deia el Rei (el seu pare) en aquell seu discurs de Cap d´Any.

Anticorrupció hauria de vetllar més del que ho fa perquè els corruptors, els corruptes i corromputs, els que estafen i roben els béns i els drets del contribuents, no gaudissin dels privilegis que la seva passivitat els permet; tots els jutjats estan col·lapsats de queixes i denúncies per corrupció i estafes, esperant que transcorri el temps i es puguin declarar prescrits; les presons són plenes de presumptes i de delinqüents de tota mena de faltes i delictes, però els imputats, els corruptes i corruptors «oficials», són al carrer mofant-se dels perjudicats de la seva corrupció, que fins i tot condicionen la voluntat política dels governants, prioritzant sacrificar el benestar dels ciutadans a l´exigència que les lleis i la justícia es desenvolupin amb celeritat i que pagui qui hagi de pagar, i es retorni tot allò que s´ha robat.

Sa Riera desapareix

JOAN PI I VENTÓS. Girona

Fa molts anys, i molt més acusadament des dels noranta del passat segle, que la sorra s´acumula, persistentment i cada any amb molta més incidència, al fons del mar i a la platja de la badia de Sa Riera (Begur). El mal que ocasiona aquesta acumulació de milers de metres cúbics anuals és impactant. Desapareixen roques, apareixen dunes inhòspites, la biodiversitat biològica es transforma en uniformitat sorrenca degradant. El mar recula metres i metres cada any. Sa Riera contemplada des de l´aire és un desert de dues hectàrees de sorra, sorra que forma una pantalla que arriba a impedir la visió del «tall de l´aigua» des de qualsevol punt de l´entrada a la platja. Només es veuen els caps de les persones altes que es passegen arran d´aigua. Quina desolació per a una costa que havia estat de privilegi natural i humà! Què espera l´Administració per actuar, per primera vegada, a fi d´evitar un desastre ecològic, social, ambiental i econòmic (turisme)? És trist sentir visitants de temps: «Quin canvi tan espantós. I tant que m´havia agradat Sa Riera!». El desencís produït condueix a múltiples fugides. Unes ­obres de «restauració» gens admeses per ningú s´han afegit a la sorra ofegadora de tot per desposseir Sa Riera d´aquell encant que feia dir a un begurenc enamorat d´aquesta emblemàtica cala del nostre país: «No és pur miratge, ni res de faula. Sa Riera és bell racó de la Costa Brava». Quin desencís! Qui és que no veu que es perd tot? Sa Riera desapareix. ¿És possible aquesta ceguesa d´acció? Salveu-la!

El thatcherisme

Josep M. Loste i Romero. portbou.

El thatcherisme, sense cap mena de dubte, ha estat i és sinònim d´injustícia social, ruptura de la cohesió social, fragmentació de la societat i desintegració de l´individu com a ésser crític dintre d´una societat lliure i democràtica. Així mateix, ha representat la destrucció del petit comerç i la banalització devastadora del transport públic. Ha contribuït a enfortir l´euroescepticisme feixistitzant i l´egoisme imperialista arreu del vell continent. De fet, el més greu és que el llegat del thatcherisme ho ha contaminat tot, fins i tot les esquerres i els països emergents com la Xina. En aquest sentit, el més lamentable és que, després de la mort de la Dama de Ferro, la ideologia thatcherista -molt forta i prepotent en l´actualitat- continua. provocant un terrible sofriment humà arreu del planeta