La llegenda de les goges o dones d'aigua, que ens remet a les nimfes i les nàiades de la mitologia grega, és present, amb variants, arreu de Catalunya, però també al País Basc, Occitània, Galícia, Bretanya... Les goges, que apareixen sovint unides a la imatge de la Lluna reflectint-se a l'aigua, són d'una bellesa idíl·lica i hi associem tabús com el que prohibeix parlar-hi. Són immortals i simbolitzen una feminitat d'una sensualitat subtil, la fascinació pel que és inabastable, el nostre anhel de projectar en la naturalesa, humanitzant-la, la nostra experiència del misteri. Són ben conegudes les del Canigó, les del Gorg Negre al Montseny o les de les Estunes a Banyoles. I és precisament en aquestes darreres on s'ha inspirat Núria Esponellà a l'hora de concebre la seva darrera novel·la, finalista del Premi Prudenci Bertrana.

Amb una reconeguda trajectòria com a poeta i narradora, amb èxits com Rere els murs, Premi Nèstor Luján del 2009, Núria Esponellà amb Una dona d'aigua ha escrit una de les seves obres més ambicioses. Situada a la Banyoles del 1888, s'hi respiren les tensions entre liberals, carlins i republicans, hi arriben notícies dels nous models de càmeres Kodak, s'hi segueixen amb interès els preparatius de l'Exposició Universal de Barcelona, una ciutat on el veterinari Francesc Darder treballa en la col·lecció que anirà a Banyoles... A Una dona d'aigua Núria Esponellà construeix, amb un coneixement profund de l'època i recorrent a alguns personatges històrics, un argument que ens atreu amb força des del primer moment quan una dona es troba al Mercat de les Puces de París unes fotografies antigues fetes a Banyoles que li criden l'atenció amb uns protagonistes que seran els que coneixerem de prop en les seves passions i les seves fragilitats al llarg del llibre: Sarah Prats, una dona enigmàtica i fascinant, que pateix epilèpsia, mal casada amb el fill desvergonyit d'un empresari de qui dilapida l'herència; René, el fill que la Sarah havia tingut amb el fals metge Gide Malvie; Miquel Camps, un farmacèutic barceloní que rep a Banyoles el tractament d'una malaltia respiratòria i que anhela deixar enrere un món que l'asfixia, i la seva germana Anna, una dona independent que fa classes de violí. Sarah i Miquel, insatisfets tots dos dels seus respectius matrimonis, esdevenen amants i hauran de superar el rebuig social i en el cas de Sarah xantatges i captiveris per poder emprendre una nova vida junts, que els durà a París.

Una dona d'aigua és una novel·la on els sentiments i les pulsions humanes adquireixen una transcendència decisiva, però alhora és una magnífica invitació a capbussar-nos en el món de les fàbriques i el sorgiment del sindicalisme, de l'electrificació, de la cultura popular i religiosa de l'època. Ens hi atrapa, a més, poderosa, la veu d'unes dones valentes que s'afirmen contra el silenci i el menyspreu.