El cap de serveis d'Ensenyament ha observat, atent i perspicaç, que, tenint els alumnes de secundària als centres sols el matí i enviant-los a casa a dinar, baixaven a) els conflictes, i b) l'absentisme. Sobretot, el de les tardes, perquè, com els alumnes no han d'anar a l'institut, ni es controla l'assistència, ni falten a classe. Fins i tot és molt possible que, en poc temps, constati un fet que li pot resultar sorprenent i ben digne de remarcar: juliol i agost són els mesos amb menys conflictivitat. Ves per on, coincidint amb el període de vacances escolars! Si sense gossos s'acaba la ràbia, sense alumnes no hi ha conflictes. Això vol dir que sense escola hi ha menys conflictivitat juvenil? Hauria de ser al contrari, perquè l'essència de l'escola és la funció educadora. O sigui, civilitzadora.
La realitat és que uns serveis, avui més que mai, socialment necessaris, com l'escolarització i el servei de menjador, un es retalla i l'altre s'elimina a l'altar d'un estalvi que perjudica, com sempre, els més dèbils. No hi ha cap altre avantatge en aquesta mesura que compensar d'altra manera els sacrificis que es demanen al professorat. De la manera pitjor, perquè perjudica els alumnes i les famílies que més ho necessitin. Qui dinava a casa seva i, a la tarda, tenia activitats escolars no reglades no en surt perjudicat. Són els altres.
La consellera, mestressa en escarafalls i teatres diversos, és la responsable de la major pèrdua d'excel·lència i de compromís social de l'escola pública del nostre país. Castiga els dèbils i alimenta amb els nostres diners les escoles sectàries i elitistes, de qui segrega per raons de sexe o de classe social. I continua, com sempre ha fet CiU, protegint l'escola confessional subvencionada de l'esforç d'integració social que ha de fer l'ensenyament. No en tindrem bon record, del seu pas per la conselleria.
