La monja benedictina Teresa Forcades i l'economista Arcadi Oliveres, ambdós referents del moviment dels indignats, han signat un manifest "que té per objectiu la convocatòria d'un procés constituent a Catalunya que permeti que el poble català decideixi de forma democràtica i pacífica quin model d'estat i de país és el que desitja".
En una lectura apressada es podria concloure que és una de tantes proclames independentistes que lloen els avantatges d'un futur estat propi català. I en efecte, s'assenyala la necessitat de "fer una Constitució nova per a la República catalana".
Ara bé, aclarida la forma de govern, el text adquireix una dimensió social que és plat de segona taula en la majoria d'aquests tipus de declaracions.
El comunicat recorda que les "mobilitzacions dels darrers dos anys han mostrat un potencial de lluita social" i que "l'actual model econòmic, institucional i d'ordenament polític ha fracassat". Defensen la necessitat d'una "ruptura amb l'actual ordre", aposten per "l'autoorganització i la mobilització social continuada" i adverteixen que "un procés de canvi social profund" només és possible amb una "ciutadania activa, participativa i al carrer".
Alhora, a diferència d'altres declaracions altisonants, enumeren un seguit de mesures concretes com "l'expropiació de la banca privada" i la defensa d'una "banca pública i ètica", posar "fre a l'especulació financera", auditar el deute i no pagar el "deute il·legítim", "salaris i pensions dignes", "repartiment de tots els treballs, inclòs el treball domèstic", "democràcia participativa" i "reforma electoral", "lluita decidida contra la corrupció", "habitatge digne per a tothom, moratòria dels desnonaments i dació en pagament retroactiva", aturar les privatitzacions, revertir les retallades i potenciar el sector públic, entre d'altres.
Renoi! S'entreveu en aquest conjunt de reivindicacions, obertament contràries als fonaments del sistema capitalista, un esbós de programa de transició cap a un nou model de societat.
Tant és així que acaba amb la crida a la construcció "d'un model social, econòmic i polític igualitari i participatiu que es nega a separar la Llibertat de la Justícia i de la Solidaritat".
Quina diferència amb el Consell Assessor per a la Transició Nacional, organisme d'experts al servei del govern de CiU (i d'ERC, el seu soci díscol) que, mentre mareja la perdiu, prepara una nova tanda de retallades socials.
Tanmateix el manifest, que vol aglutinar les forces d'esquerra, s'enfronta al dilema entre les ànsies de canvi social de molta gent i la supeditació a l'objectiu independentista.
Una vegada més, es vol repicar i anar a la processó.
