Hi ha noms que no encaixen amb la criatura que els porta. Un exemple ben recent és el proyecto de Ley de Protección y Uso Sostenible del Litoral, la darrera barrabassada del PP que s'està tramitant aquests dies i que sota l'enganyosa aparença d'una llei per protegir la costa, amaga en realitat una nova porta oberta a l'especulació i a la construcció allà on mai ens hauríem imaginat que es podria deixar construir. Ja les fan, aquestes coses, els governs, bategen la seva acció amb noms amables per fer-nos empassar allò que no s'empassaria ni el mes incrèdul.

Doncs bé, aquesta llei és en realitat una modificació de la que es va aprovar el 1988. Per cert, ja aleshores el tema de la protecció del litoral no interessava gaire els diputats de l'època, perquè recordo que en tota la tramitació de la llei a la sala de plens no hi va haver mai més de quatre persones. Ara, 25 anys després, i veient que cap llei ha estat capaç de posar remei a les moltes bestieses que s'han fet en l'urbanisme litoral en aquest país, surt el PP i diu: ara nosaltres ho arreglarem. I ho fan, allà on la protecció marcava una línia neta de construcció de cent metres, ells proposen reduir-ho a 20 metres, és a dir, que tot allò que estigui entre les ones del mar i més de vint metres de terra, pot ser edificable.

Amb això, aconsegueixen legalitzar tots els bunyols del litoral que havien quedat fora de l'anterior llei i obren la porta a seguir fent nous nyaps allà on encara hi havia un paisatge. I suposo que encara tindran la barra de dir-nos que aquesta és una mesura essencial per a la recuperació econòmica del país. 25 anys després hom s'adona que una llei pot destruir anys de cultura, de conscienciació i de creences que era possible una millor gestió del paisatge.