Ben aviat s'haurà d'avaluar, esperem que amb criteris objectius, participats i democràtics, la jornada intensiva escolar als centres de secundària. Se n'hauran de ponderar les bondats, que són objectivament les que són, i se n'hauran d'assumir i corregir les errades, que no són poques.

Ara per ara, dels tres sectors implicats en el procés d'ensenyament de la mainada (pares, alumnes i professors), només els professors s'ho miren amb optimisme. Diuen: disminueixen els conflictes, hi ha menys absentisme, els nois i noies tenen totes les tardes per estudiar... És clar que no diuen: els nostres horaris han millorat un cent per cent perquè tenim totes les tardes lliures; ni diuen que és una compensació a les constants retallades de drets i diners... Això vol dir que si el procés d'avaluació és deixa únicament en mans del professorat, el resultat (llevat de les comptades excepcions dels professors i professores més crítics) serà inqüestionablement positiu.

No cal dir que si l'opinió es deixa en mans del cada vegada més poderós estament dels directors d'institut, la valoració serà inequívocament positiva per una regla de tres que no falla: a menys hores d'alumnat als centres, corresponen menys conflictes, s'esdevenen menys problemes i toquen menys despeses de personal i material. I, naturalment, també serà positiva perquè la compactació d'horaris del professorat derivada de la jornada intensiva aporta un grau de felicitat als treballadors que permet més possibilitats d'aplicar les polítiques restrictives i coercitives del personal que va dictant el Departament, sense convertir els Claustres i les reunions de centre en una qüestió d'ordre públic. Amb el personal content, es dirigeix molt millor.

Com que a les comarques gironines, la decisió d'optar per la Jornada Intensiva s'ha tirat endavant sense debat i usant la majoria estatutària legal del professorat en els Consells Escolars, convindrà ara, a l'hora de fer-ne la valoració, presentar dades, recollir opinions documentades, encarregar algun estudi i preguntar a totes les parts, amb rigor i sentit comú, sobre els avantatges i inconvenients d'acumular les hores de classe als matins per deixar totes les tardes de l'any lliures per a l'alumnat i les seves famílies des de 12 a 18 anys.

L'alumnat i les famílies no poden estar objectivament contents de la Jornada Intensiva. Sota l'aparença d'un bombó d'aspecte magnífic (totes les tardes lliures per estudiar i fer coses), la realitat comporta importants problemes. Començar cada dia a les 8, implica una matinada de 2/4 de 7 i, en conseqüència l'obligació d'anar a dormir a les 10, quarts d'11. No cal dir que cap adolescent, per molta voluntat que hi posi, se'n va a dormir abans de les 11. Les noves tecnologies, la televisió, els deures o les obligacions familiars ho impedeixen. Una part important de l'alumnat arriba a l'institut dormida. I continua una estona més en braços de Morfeu. Havent dinat, després de la matinada i de 6 hores i 45 minuts de permanència a l'institut, amb 360 minuts de classes diverses, s'escau una migdiada... Fet i fumut, quan l'alumnat torna a estar operatiu són les 5, quarts de 6, hora en què amb la Jornada Partida sortia de l'institut. La diferència és que ara l'alumnat dorm menys i dorm pitjor.

Si és evident que els nois i noies amb el nou horari no descansen prou, encara és més obvi -i escandalós- el que passa amb la seva alimentació en molts instituts públics: no mengen, no mengen convenientment, no mengen suficientment. La divisió horària a què obliga la Jornada Intensiva comporta cinc trams: tres hores de classe, mitja hora de pati, dues hores de classe, un quart d'hora de descans, una hora de classe. Si l'alumnat no menja abans de sortir de casa, difícilment podrà entendre i aguantar les explicacions de tres matèries seguides durant 180 minuts. Si, a més, no reforça el seu cos amb un bon esmorzar a l'hora del pati, no aprofitarà de cap manera la quarta i cinquena hora. Si no pren un refrigeri abans de l'última hora, tindrà dificultats per arribar a l'hora de dinar sense defallir. Per aguantar el trànsit de les hores i de les classes, l'alumnat ingereix quantitats ingents de sal i sucre en forma de txutxes i snacks. Racionalitzar això i deixar la despesa en mans de les famílies és abandonar-los en mans de la crisi econòmica.

El greuge més important que l'alumnat i les famílies de l'Escola Pública pateixen amb la Jornada Intensiva apunta a les activitats de la tarda. Només un il·luminat (il·luminada) s'hauria atrevit a pontificar que les tardes han de ser per a formació complementària dels nois i noies; per a les quals, com en el regne de xauxa, tothom (ajuntament i pares) trobarà finançament i gratuïtat. Em permeto citar fragments de l'article de diumenge passat de Josep Quintanas al Diari de Girona: "No hi ha cap altre avantatge en aquesta mesura que compensar d'altra manera els sacrificis que es demanen al professorat. De la manera pitjor, perquè perjudica els alumnes i les famílies que més ho necessiten. Qui dinava a casa seva i, a la tarda, tenia activitats escolars no reglades no en surt perjudicat. Són els altres. La consellera és la responsable de la major pèrdua d'excel·lència i de compromís social de l'escola pública del nostre país. Castiga els dèbils i alimenta amb els nostres diners les escoles sectàries i elitistes, de qui segrega per raons de sexe o de classe social. I continua, com sempre ha fet CiU, protegint l'escola confessional subvencionada de l'esforç d'integració social que ha de fer l'ensenyament". És pot dir més alt, però no pas més clar.

Fins i tot més que la gosadia d'uns, l'egoisme d'altres o el sentit pràctic de tots, en aquesta qüestió allò que sorprèn i meravella és que col·lectius sencers s'han empassat sense problemes ni escarafalls aquesta monumental retallada de l'Escola Pública. On són els pedagogs opinant i valorant? I els psicopedagogs? On són els metges i nutricionistes callant davant l'aberració que els nens i nenes siguin acostumats a dinar a 2/4 de quatre de la tarda? Per què no han protestat? Per què no ho han fet les autoritats sanitàries?... I les empreses de càtering i els menjadors escolars?; i els assistents socials i els policies de barri?... I els partits polítics? I els sindicats?

"Ni raons pedagògiques, ni raons de conciliació, ni raons acadèmiques, no hi ha cap argument per justificar la Jornada Intensiva. Cap ni un", amb aquesta contundència es va expressar Ismael Palazín, director de la prestigiosa fundació Jaume Bofill a Girona el passat 12 de desembre. Pensem-hi.