La reforma de la Llei d'Enjudiciament Criminal que prepara el ministre Gallardón posa en greu risc la capacitat de la premsa per airejar la corrupció política. No es pot arribar tan lluny.
La llibertat de premsa, un dels pilars més sòlids de les societats democràtiques, no només se sent amenaçada per la pressió dels poderosos i la caiguda del mercat publicitari. Una legislació restrictiva també pot coartar la labor periodística i condicionar el dret dels ciutadans a rebre una informació veraç i rellevant. L'esborrany de la llei que promou el ministre de Justícia, Alberto Ruiz Gallardón, ha encès els llums d'alarma de totes les associacions de la premsa de l'Estat i els diferents Col·legis Professionals, atès que alguns articles "imposen límits inacceptables" i vulneren drets tan fonamentals com el de l'accés a la informació i la llibertat d'informació. En cas de prosperar la iniciativa, els jutges disposarien d'amplis poders per impedir les filtracions d'un sumari, inclosa la potestat de paralitzar la difusió de la notícia. Els periodistes i els editors que incomplissin el "sigil i reserva" de les investigacions judicials s'exposarien a responsabilitats penals. Les restriccions també afectarien encausats, testimonis, advocats o pèrits. Tancament amb forrallat absolut. Alberto Ruiz-Gallardón oblida els impagables serveis que la premsa presta a la societat al revelar excessos, il·legalitats i corrupteles. També òbvia la mesura i la cautela amb la qual, en general, evitem publicar dades que posin en perill la instrucció judicial. No es tracta de respectar privilegis gremials sinó de preservar principis democràtics. Constrènyer la lliure circulació de la informació comporta massa riscos.
