Trinxeres artístiques

DOLORS BOSCH AGUSTÍ. GIRONA.

Les que sempre ens belluguem artísticament sense la protecció de les xarxes institucionals, fa que ens mirem tot aquest calidoscopi tan ben tramat d´amics que juguen al ping-pong passant-se pilotes mútues amb el vistiplau dels que remenen les cireres, amb una certa sornegueria des de la barrera. Uns maten el pare, com en cada generació hem volgut emfatitzar, d´altres dogmatitzen que no s´ha de dogmatitzar, i així la petita Girona va fent la xup-xup enmig de les grisors reduccionistes que ens fan més grans! Per tant, deixant de banda tota mena de prejudicis ancorats a les nostres contrades, celebro que algú s´hagi decidit a donar nom al pintor Ernest Dalmau, en aquest cas en Bosch Martí, que no ha tingut por de rebre per part dels que obren joc, el sobrenom d´antiquat i poc modern, citant-lo. Doncs francament, una cosa és que en nom d´una actualitat rabiosa donin el seu nom, i una altra que s´oblidin d´ell en fer un recull de tots els pintors que en un moment o altre han pintat Girona, amb el titular de: Atles Paisatgístic de les terres de Girona. En el seu dia vaig tenir una resposta del tot cordial de la Mariona Seguranyes, dient-me que havien d´acotar la llista d´artistes, i que ja aniria a conèixer per­sonalment el pintor Dalmau, per així tenir referents directes amb més profunditat. I per una causa o una altra, el cas és que aquest pintor sempre ha estat bandejat, i per això celebro que, per fi, li hagin donat un protagonisme del tot just. Des de la barrera.

Hotel La Costa Golf & Beach Resort

Josep Lluís López Zurita. girona.

Al llarg de la meva vida he tingut l´ocasió de col·laborar com a tècnic d´empreses i activitats turístiques en diversos establiments hotelers de les comarques gironines. Així, a tall d´exemple, he treballat per multinacionals com Accor i Husa, empreses familiars com Guitart Hotels i el Mas de Torrent i grans cadenes internacionals com The Leading Hotels of the World i Relais & Châteaux, entre d´altres. Però on he estat més ben valorat com a persona i com a professional ha estat a l´Hotel La Costa Golf & Beach Resort, on vaig exercir de night auditor. La tercera generació de la família Parera Sanglas és la que gestiona actualment els camps de golf de Platja de Pals i Serres de Pals, els apartaments del Golf, l´Hotel La Costa i el Mas Gelabert. Són unes persones d´un tarannà modèlic, d´una natural amabilitat. Molt amics dels seus amics i pendents de tothom, no deixen res a l´atzar. Els seus establiments estan molt ben mimetitzats amb l´entorn que els acull, i ofereixen al client més exigent la màxima qualitat en tots els detalls durant la seva estada. Sempre recordaré les primeres paraules que em va adreçar el Sr. Baltasar Parera en el moment de la nostra presentació. Em va dir; jove, en aquest hotel el millor que tenim són els nostres empleats. Una declaració d´intencions, que em deixà corprès. Per circunstàncies de la vida vaig plegar voluntàriament de l´hotel La Costa, per anar a treballar en un altre establiment de l´Empordanet, que m´oferia feina tot l´any -ells només obren durant el període estival de març a octubre- i sempre més me n´he penedit. Nissagues com la familia Parera Sanglas són un exemple de rigor i professionalitat en l´àmbit turístic de les nostres contrades.

Hisenda crea una entitat «independent»

Paquita Xarles Arnau. Girona.

Llegeixo: hisenda crea una entitat «independent». Serà veritat o servirà per controlar-nos a nosaltres pobres que robem una gallina, com es diu vulgarment, quan veiem buit el calaix del pa? I els milionaris, polítics inclosos, continuaran ingressant als seus comptes en paradisos fiscals? Potser no tots són diners robats, o mal adquirits, però el sol fet de treure´ls del país si no estan declarats ja és delicte. Els catalanistes sembla, com sempre, ja han descobert el motiu: és un muntatge per controlar Catalunya... Els catalans del carrer que tenim els nostres petits comptes sanejats ens alegrem de la notícia, per això pregunto, serà veritat? Jo, personalment, i suposo que no sóc sola, no em semto víctima d´Espanya ni de Madrid. Tots plegats, si de cas, som víctimes de mals governs, inclosos els catalans. Cap membre de cap govern hauria de portar diners a paradisos fiscals, i aquí em sembla que no en queda un pam de net. D´aquestes males pràctiques els ciutadans en paguem les consequències, sobretot els més pobres i necessitats de serveis que l´Estat hauria de cobrir.

Ai! Mas, allà on vas, que sol estàs

Lluís Torner i Callicó. GIRONA.

Amb aquest joc de paraules, voldríem significar quelcom que ens fa pensar molt en la delicada situació que li està tocant patir al nostre president, el Sr. Artur Mas. Segur que no tothom ho deurà veure igual, és normal, però pel que fa a nosaltres, no voldríem estar al seu lloc. És molt fàcil criticar, des de la barrera, potser sí ha fet alguna cosa que no ha sigut del parer de tothom, però voleu dir que ho ha fet tan malament com per anar deixant-lo sol? No en té prou d´haver-se de plantar, en segons quins temes, enfront del Govern Central; que fins i tot, a dins del propi Parlament, partits que haurien de ser afins se li posen d´esquena. Prou maldecaps té per aconseguir lligar uns pressupostos, tenint en compte que, des de Madrid, no li volen autoritzar l´augment sol·licitat del sostre de dèficit autoritzat; que en lloc de fer pinya amb ell, i donar-li un cop de mà, el deixen sol, i després li critiquen les retallades que es veu obligat a fer. Si el mateix conseller Mas Collell, que d´economia en sap un niu, no sap com posar-s´hi! Llavors és quan Mas diu que no vol fer uns pressupostos que posin en perill la societat del benestar, que prou malament que està, i a canvi li diuen que és ell que no ho sap fer millor.

Bé! No som economistes, som solament uns humils jubilats, i no som grans entesos en política, però ens sap greu sentir tantes veus crítiques, contra el nostre president. Sort que el veiem prou sencer i valent, malgrat les adversitats que li toca viure. Segur que hi haurà gent que discreparà del que diem, però és el nostre parer, i com diu aquell: Algú ho havia de dir, no?

Quan decidim nosaltres, què senyor Mas?

pere solÀ. Girona.

Por la boca muere el pez, diuen els castellans. En català, en diem «qui xerra paga». Fa uns mesos el Molt Honorable Artur Mas va proclamar que «quan decidim nosaltres i no Madrid, les coses funcionen millor» amb grans aplaudiments de la seva tropa d´amnèsics polítics i periodistes. Sort que amb el ridícul de la privatització d´Aigües del Ter i el CAP de l´Escala decidíem «nosaltres»!