L alimentació ecològica està en auge. No és una moda passatgera, com algunes persones afirmen, més aviat al contrari. Es tracta d'un dels pocs sectors de l'economia productiva del país amb tendència de creixement, i que sembla imparable en aquest context de crisi, on l'agroalimentació en general ha resistit l'embat de la baixada de demanda.

Perquè el lector se'n faci una idea, avui dia, l'entitat de control i certificació a Catalunya, el Consell Català de la Producció Agrària Ecològica (CCPAE), ja compta amb més de 2.000 empreses agràries inscrites, i més de 25.000 referències autoritzades per ser venudes com a productes ecològics. Es pot afirmar sense embuts que qualsevol aliment del mercat ja té la seva versió ecològica certificada, i a casa nostra molts indicadors econòmics marquen perspectives optimistes per als propers anys.

La producció ecològica s'ha erigit com una gran alternativa per a qui vol crear o mantenir una empresa agrària viable i per a qui vol consumir aliments de qualitat, que respectin el medi ambient i produïts de forma responsable. La causa del seu creixement la trobem en el fet que cada cop són més les persones consumidores que orienten la seva decisió de compra cap als aliments ecològics certificats, i a la vegada es produeix un fenomen de fidelització envers aquest producte, després de provar-lo.

Paral·lelament a aquest augment del consum d'aliments ecològics, en els darrers temps són diverses les crisis alimentàries ocorregudes a Europa que estan colpejant la confiança dels ciutadans sobre el que mengen. En aquest sentit, els consumidors són cada vegada més exigents amb la qualitat dels aliments i exigeixen més informació. En aquest punt, l'etiquetatge és un element essencial per generar confiança sobre el que es consumeix. En el cas de la producció agrària ecològica a la Unió Europea, una norma?tiva comunitària estableix com s'ha de produir, elaborar, etiquetar, controlar i certificar un aliment ecològic, i protegeix i fa equivaldre les indicacions "ecològic", "biològic" i "orgànic". L'any 2010 es va anar més enllà, i es va establir la obligatorietat d'ús d'un logotip únic a tot l'espai europeu: l'anomenada "eurofulla". Aquestes indicacions, juntament amb la incorporació del codi de l'entitat de control i el segell del CCPAE a l'etiqueta, han atorgat al producte bio una "marca" fàcil de reconèixer per part del consumidor als prestatges de botigues, mercats i supermercats de qualsevol país de la UE, i lliguen els conceptes d'excel·lència, traçabilitat, control, garantia i confiança en un aliment.

El poder del consumidor és més gran del que ens pensem. Són nostres -dels ciutadans i les ciutadanes- els drets a la salut i a la seguretat, la protecció dels interessos econòmics i socials, la informació, l'educació i la formació, i s'han de fer valdre. És per això que part de la tasca del CCPAE, a banda d'inspeccionar i certificar, és la de difondre sobre la certificació ecològica per generar la confiança que es mereix el consumidor. El Consell, en aquest exercici pedagògic i de transparència, manté una Guia d'Operadors online (www.ccpae.org/guia) on tothom pot consultar els operadors ecològics certificats a Catalunya, un directori que pretén visualitzar aquells pagesos, ramaders i empreses que fan bé les coses davant de qualsevol competència deslleial. Per sort, el sector ecològic compta amb agents molts compromesos, i els consumidors, amb tota la informació que tenen a la seva disposició, poden estar tranquils. En aquest segle XXI, els aliments bio són l'alternativa i ofereixen totes les garanties.