Avui, dia de Sant Jordi, narrar la llegenda del drac és norma no escrita d'obligat compliment. Ara bé, davant l'assortiment de versions d'aquesta tríada formada pel monstre, l'heroi i la jove captiva, s'ha buscat recrear un relat a partir de la interpretació d'un somni.
La teoria psicoanalítica adverteix que allò que somiem o contingut manifest és diferent d'allò que realment és el somni o contingut latent. I en els somnis sorgeixen símbols mitològics que cal utilitzar-los prudentment perquè una mateixa visió pot tenir diferents significats.
Bé, ja n'hi ha prou de prolegòmens i anem per feina. Veniu tots, petits i grans, a la plaça del poble. Acosteu-vos! Formem una gran rotllana, com quan es balla una sardana. Descansem el cul sobre les fredes lloses per escoltar una història insòlita.
Hi havia una vegada, en una contrada llegendària, un drac que patia sovint d'al·lucinacions. Ara era un temporal que inundava el territori, adés un terratrèmol que s'empassava la gent i les cases en un abisme insondable. Creia que qualsevol catàstrofe era possible.
La bèstia vivia en un estat de deliri permanent amb tal grau d'incoherència i confusió mentals que li impedia distingir el somni de la realitat. En la seva imaginació es transformava en un heroi que mantenia la pau i la tranquil·litat en el seu reialme. Com si fos la quinta essència d'un cavaller medieval que tornava d'una croada contra els infidels.
La seva pulsió, compulsió, passió i devoció per l'ordre públic i els bons costums es manifestaven en contorsions intenses de la seva cua, en treure foc pels queixals i en mirades amenaçadores en una demostració de poder omnímode sobre el seus súbdits.
A canvi de la seva dedicació incommensurable només exigia dels vilatans un homenatge simbòlic que consistia en l'ofrena d'una donzella.
De fet, tenir una jove a la seva entera disposició era només un somni oníric que expressava el flanc femení del seu subconscient. En resum, el drac tenia brots psicòtics.
Així doncs, existia una trinitat -drac, cavaller i donzella-, és a dir, tres persones distintes, iguals i consubstancials en una sola i indivisible natura. Vaja, tres en un!
Per tant, el combat del cavaller i el drac per alliberar la donzella era una lluita quimèrica entre l'esperit sensible i l'instint animal que niaven dintre seu.
Tant li fa el desenllaç, amics lectors. Cadascú pot triar si el cavaller mata el drac i es casa amb la princesa; si la princesa es queda amb el drac i envia el cavaller a pastar fang o si el cavaller i el drac s'apunten a la coexistència pacífica de l'era nuclear.
I rondalla ve, rondalla va, si no és mentida veritat serà.
