Càritas de Girona va tenir l'any passat uns ingressos de 5,7 milions d'euros. Només un 18,47% procedeix de fons públics, fet que suposa poc més d'un milió d'euros. Comparin aquesta xifra amb el que rep cada any TV3 o alguns mitjans de comunicació privats molt propers al Govern. O repassin els llargs llistats de subvencions absolutament prescindibles que publica el Diari Oficial de la Generalitat. El clientelisme té més força que les urgents necessitats per atendre el creixent augment del nombre de persones excluïdes de la societat. Ningú protesta, i els que pateixen no tenen altaveus. Per sort, hi ha entitats, col·laboradors i diners de persones anònimes que realitzen un servei impagable. La setmana passada fèiem referència al paper que ?desen?volupa el Banc dels Aliments. Avui al·ludim a la feina de Càritas Diocesana, després que s'hagi divulgat la memòria de les seves accions corresponents a 2012. Fins a 36.600 persones van ser ateses l'any passat a les comarques gironines. Un 11,5% més que el 2011. Paral·lelament, les administracions públiques, cada cop més endogàmiques i distanciades de la preocupant realitat social, han aportat un 20% menys. És evident que la caòtica situació en què es troben les arques públiques no permet la normal atenció de tots els fronts oberts, però és en aquests moments quan s'han de saber establir les prioritats pressupostàries, entre elles alguns problemes estructurals de la nostra societat que caldria redreçar per poder afrontar situacions dramàtiques, com que més de la meitat de les persones ateses per Càritas no tenen cap ingrés econòmic o que un 55% són aturats en edat laboral i no disposen d'un habitatge digne. No es pot mirar cap a un altre costat quan un país teòricament ric com Catalunya té quasi un 30% de la seva població en la franja d'exclusió social, deu punts més que fa sis anys.
