Estem assistint diàriament a supòsits en els quals els mitjans de comunicació ens van donant notícies sobre polítics imputats per corrupció i tinc la sensació que la terminologia que s'està utilitzant, a més de no ser adequada per a cada cas, generalitza, de manera que el ciutadà pot pensar que existeix el delicte de corrupció política constituïda per una conducta més o menys sospitosa.
Vivim moments de canvi, convulsos, que estan originant perplexitat en la ciutadania sobre el funcionament de la democràcia i, més concretament, de la seva classe política, i resulta perillós que es posi sota sospita tota la classe política i que se la tingui per corrupta sense més coneixement de causa que la notícia periodística. La semàntica assoleix una importància per saber distingir el que són expressions del llenguatge corrent de categories jurídiques o delictives. Tot això té a veure amb la corrupció i la transparència política, aquesta última expressió de moda en aquests moments.
L'allau d'informació, a la qual no és aliena la guerra de supervivència dels mitjans informatius, està conduint a una situació d'estat de confusió en què les paraules i els conceptes no tenen el significat gramatical que li donen els diccionaris. És per això que han de ser precisats amb exactitud els conceptes i les paraules carregades de connotació negativa cap al públic.
L'escenari del qual partim consisteix en l'existència de determinats responsables d'òrgans públics que, en principi, semblen haver-se beneficiat de fons públics amb ajuda de particulars aliens a la política. És en aquesta situació en la qual apareix el terme "corrupció" com a quart lloc de preocupació dels ciutadans, segons les últimes enquestes.
No obstant això, totes aquestes conductes han de passar pel filtre d'allò jurídic i llavors el llenguatge del carrer ja no es correspon amb l'utilitzat per la Justícia, ja que es fa imprescindible l'anàlisi de dues qüestions: a) examinar si el sistema té esquerdes o llacunes que permeten aquestes situacions i b) si aquestes conductes tenen o no encaix en el Codi Penal.
Els Ajuntaments han vingut utilitzant com a instruments de planejament urbanístic els Convenis Urbanístics, que eren instruments de negociació entre l'Administració i els particulars sorgits arran de dues circumstàncies: l'establiment de determinades competències públiques en l'àmbit urbanístic que vinculaven la propietat privada i l'aparició d'interessos coincidents en un mateix camp d'actuació. Es tractava d'un instrument legal, autoritzat pel legislador, que exigeix una reflexió seriosa sobre l'ús donat al mateix fins ara, de manera que els possibles excessos poden tenir un retret moral però no jurídic, llevat que es vulneressin les regles pactades. És per això que podem estar davant d'autèntics "escàndols polítics" que jurídicament no tinguin cap conseqüència legal, per més que vinguin precedits de l'anomenada "pena del telediari".
Encara que sembli difícil d'entendre, el ciutadà ha de saber que el lícit legal pot no coincidir amb el lícit moral o ètic, és a dir, el legal pot ser no legítim i aparèixer davant l'opinió pública com un acte de corrupció que davant la Justícia no té cap conseqüència. Al parlar de corrupció ha d'establir-se una diferència entre realitats morals i realitats jurídiques que encara que apareguin juntes en l'acció, conceptualment són coses diferents.
Quan els mitjans de comunicació parlen de corrupció, estan posant de manifest una acuació contrària a dret, no jurídic, que suposa, sovint, un abús de poder per part del polític o governant de torn, que no té inconvenient a actuar contra la Llei. Però una cosa és una actuació que moralment i sociològicament aparegui davant l'opinió pública com reprotxable i una altra molt diferent, que aquesta actuació sigui una infracció jurídica. Per això podem preguntar-nos si els supòsits de violació del dret que a Espanya estem assistint són o no conductes penades en el Codi Penal o estem davant un mer funcionament d'una forma més o menys reprotxable, en termes ètics o morals, de fer política.
A ningú escapa que estem vivint una situació complexa, en què el propi funcionament del sistema democràtic del qual ens vam dotar el 1978 sembla erosionat, en la mesura que el funcionament de la democràcia sembla xocar amb els principis que la inspiren, de manera que estem assistint a una espècie d'allunyament o "desafecció" del ciutadà amb la classe política que pot acabar afectant la base mateixa de la democràcia. Si en aquesta situació de crispació, d'allunyament, de desconfiança, s'analitzen els comportaments de determinats polítics que obtenen importants beneficis econòmics o d'un altre tipus, en ús del seu poder legítimament obtingut, es pot obtenir una aparença de corrupció que desenfoqui el prisma jurídic de manera que tals conductes acabin no sent delicte, encara que moralment mereixin retret.
Declivi, corrupció, delictes, delinqüència política, abús de poder, etc. són conceptes que es manegen en els mitjans de comunicació com a conductes del mateix significat i que es presenten davant l'opinió pública desconcertada com el mateix. No obstant això, no és el mateix la degradació del sistema polític que la comissió d'un delicte, ja que el primer és un problema polític, un fet sociològic, i el segon, una qüestió jurídica sobre si el Codi Penal contempla o no tals conductes.
Hi ha corrupció quan els governants ?incompleixen les normes de conducta que imposen als ciutadans i aquests ?aprofiten l'esmentada situació per obtenir iguals ?beneficis. Per això, la corrupció no és un problema exclusiu de la classe política sinó que afecta també el ciutadà que se serveix de la irregular conducta del ?polític de torn en el seu propi benefici, amb oblit de les regles de joc i del comportament moral. Però una cosa és la corrupció i una altra, la violació de la llei penal.
Tinguem-ho present perquè no hi hagi sorpreses de futur.
