Tòpic recurrent

GABRIEL CHAVES BOSCH. CALDES DE MALAVELLA.

És tòpic i recurrent criticar als polítics i les seves accions. Però això no pot seguir així. És clar que la corrupció és un tema preocupant, però si més no els polítics esdevenen merament "bocs expiatoris". Els que realment decideixen què es duu a terme són els mercats. Però què són els mercats? No es tracta dels venedors que es reuneixen a la plaça setmanalment, sinó que es tracta de tots aquells inversors, empreses i corporacions multinacionals que busquen augmentar els seus beneficis. Aquesta afirmació ens porta directament a la crítica del sistema capitalista, però aquest altre tòpic no hauria de seguir vigent. El capitalisme defensa el lliure mercat, mentre que avui dia això és una utopia: el capitalisme ha quedat enrere. La intervenció de les empreses en els governs d'arreu del món arriba a un grau inimaginablement alt, fet que al seu torn dóna avantatge a aquestes empreses per modificar les lleis segons els seus interessos. De fet, un estudi de l'any 2005 fet per Citigroup, la principal corporació financera del món, defineix el sistema actual com "Plutonomia", en què només aquells molt rics són els que prenen les decisions i realment són els que determinen el rumb del món.

Però nosaltres, el poble, tenim un avantatge clar: som majoria. És hora de trencar esquemes, replantejar-nos les nostres crítiques i enfocar els nostres esforços contra els reals dirigents del nostre sistema desigual, on un 1% té molt més pes i poder que el 99%. Perquè si hi ha quelcom del que podem tenir convicció, és que 99 és més que 1.

Banc de Sabadell

i els paraigües

carles mallart. girona.

A Girona ciutat, l'entitat Banc de Sabadell ha llançat al mercat una campanya consistent a obsequiar els que entrin a una de les seves oficines per demanar informació de productes bancaris, amb motiu del proper "Girona, Temps de flors". La idea no pot ser més senzilla i sobretot més excel·lent. Regalar fins a 10.000 paraigües bons, d'un diseny modernet, amb colors vius, la publicitat dissimulada només al mànec del paraigua, és una campanya fresca, moderna, atractiva, que enganxa i que tothom en parla, sobretot la mainada, i suposo serveix de prova a l'entitat per a futures repeticions a d'altres llocs. Només puc dir una cosa, felicitats a la persona o al departament que ha tingut i desenvolupat tan brillant idea. Son paraigües bons, encara que fets massivament el seu cost no supera els dos euros, i en canvi a la botiga sortirien per entre 9 i 12 euros. Aconseguir sacsejar el mercat de la forma que ho estan fent, fer entrar la gent a les oficines amb el que costa avui en dia, a un cost reduït, que es parli del paraigüa, nomes te un qualificatiu: "excel·lent". Tot això acompanyat d'una forta campanya publicitària (amb perdó, costa molt més la campanya que els paraigües) és un exponent de com esprémer-se la imaginació i amb un mínim cost aconseguir grans resultats. Quina fórmula més fantàstica de fer entrar gent a les seves oficines, aconseguir clients i a més donar suport a un esdeveniment important per a la ciutat com és el "Girona, Temps de flors". Això dels paraigües també és una forma de "fer ciutat" i a sobre els elements hi juguen a favor, ja que aquests dies ha plogut abundantment a la ciutat i a comarques. Estimem Girona.

Reconeixement als treballadors d'oci nocturn

Sergi Fabri Llavero. Salt.

A molts ens agrada sortir a prendre una copa amb amics per passar-ho bé, ballar i sentir bona música en un ambient festiu.

Mentre nosaltres gaudim i ens divertim hi ha un equip que vetlla perquè la nostra nit sigui perfecta. Em refereixo als treballadors d'oci nocturn, a qui poques vegades he sentit que se'ls dediquin paraules de reconeixement per la seva tasca. El primer minut de l'1 de maig, dia del treballador, molts de nosaltres ja estarem de marxa mentre els treballadors d'aquest sector tenen cura perquè els tranuitadors tornem a gaudir d'una nit de diversió. Des d'aquestes línies vull posar en relleu la tasca d'aquests treballadors i expressar el meu modest reconeixement a la feina que fan. Cambreres i cambrers i els seus ajudants, el personal del guarda-roba, controladors d'accés, DJ i directors dels locals. Sense la seva feina les nostres nits no serien igual.

Que tingueu una bona nit, pencaires!