GEn la vigilia de l'1 de Maig, pensant en els 6 milions d'aturats a l'Estat espanyol

ràcies a un article sobre Lenin, descobrim un nou llibre d'un dels més grans revolucionaris del segle XX, admirat, odiat segons la classe social a la qual hom pertany, i el grau de consciència política que un tingui i sobretot no hagi esdevingut de classe mitjana o sigui un aspirant a ser un petit burgès. Avui desnonat, i a l'atur amb les hipoteques per pagar.

El crític que ens ha redescobert a llegir el llibre ha estat I. Echevarría, un dels millors crítics literaris de l'Estat espanyol, que fou expulsat de l'exprogre diari El País per fer una crítica negativa a una novel·la de l'editorial Alfaguara, que forma part del lobby editorial de Prisa i la família Polanco. Echaverría ens sorprèn recomanant la lectura d'un sensacional assaig titulat Lenin, el revolucionario que no sabía demasiado, edició de Constantino Bértolo. ?Echevarría, des de l'inici del seu article, comenta, setmanes enrere, observava que Ignacio Sotelo, "que s'han escrit muntanyes de paper sobre la duríssima crisi que ens ofega sense que gairebé s'hagi parlat d'en Marx, el primer que va descriure les crisis econòmiques, vinculant-les a la forma de producció capitalista". Ens anima que l'autor coincideixi amb servidor que l'únic gran intel·lectual que s'hagi recordat i escrit un nou llibre sobre Marx ha sigut el britànic Terry Eagleton: Por qué Marx tenía razón, comentat per nosaltres.

Echevarría ironitza sobre la desmemòria i abandonamen de part dels intel·lectuals occidentals dels pensadors revolucionaris com Marx i Lenin. I ens invita a llegir el llibre de Bértolo, que fa una relectura històrica crítica de la Revolució dels soviets de 1919 i del pensament de Lenin, a la llum de la nova crisi del capitalisme actual. La necessitat que les esquerres s'han de reorganitzar -com els caòtics indignats de les places llibertàries- segueixen protestant en les xarxes informàtiques. Per això falten uns nous seguidors de Marx i Lenin. Bértolo inicia el llibre en tres capítols: La construcció del partit, La presa del poder, i La revolució després de la revolució.

La Revolució dels Soviets, primer abolinaren l'Estat burgès, les grans propietats dels terratinents feudals, la indústria i els bancs passaren a ser nacionalitzats. Dins els enormes problemes polítics, econòmics, socials és que el 70% dels treballadors-proletaris eren camperols, majoritàriament analfabets, creients religiosos, ortodoxos, que aspiraven a ser petits propietaris burgesos. Sols en les grans ciutats hi havia els treballadors industrials simpatitzants i militants dels bolxevics, partidaris de la Revolució Socialista.

Hi ha el famós record a l'imperatiu de l'assaig: Què cal fer? I que la praxis sempre ha de ser praxis política, organitzada en col·lectius compromesos en la realitat social. Un altre capítol, és el titulat: Per què en diuen globalització quan és imperialisme. I recordarem una de les obres més famoses d'en Lenin: L'imperialisme fase superior del capitalisme estudia com l'antic capitalisme de lliure competència ha donat pas a una nova època, la del capitalisme dels monopolis i imperialistes, caracteritzat per la fusió entre el capital industrial i el bancari. I a continuació hi ha una de les crítiques més radicals als socials xovinistes com aliats de les noves burgesies nacionals imperialistes, en especial d'Alemanya, Anglaterra i EUA. Els obrers aburgesats pel capitalisme popular de la Thatcher, i la manipulació per les direccions dels seus partits reformistes, lluitaren entre ells en els fronts de la I Guerra Mundial. I després de l'èxit de la Revolució dels Soviets, a la futura URSS, les burgesies nacionals per por al contagi dels bolxevics, creen a Itàlia el Feixisme mussolinià, a Alemanya el Nazisme hitlerià, a Espanya les dictadures militars dels generals Primo de Rivera i Francisco Franco.

I la resta del llibre d'en Bertolo, és dedicat a analitzar la Revolució d'Octubre, i les idees del marxisme leninisme, com van actuar històricament, i fer-ne crítica i autocrítica, amb l'actualitat dels èxits-fracassos de la Revolució d'Octubre: de l'inicial, tot el poder pels soviets, la guerra civil i la contrarevolusió mundial dels imperialistes contra la URSS. Lenin defensa la idea de transició d'un estat provisional i d'una dictadura del proletariat, que lluitarà per inventar les bases d'una nova "Societat comunista".

PS: Per la Catalunya de la transició nacional. I pel dret a decidir. Demà els liders sindicals catalans en els mítings finals de les manifestacions, llegiran, recordant: "900.000 aturats a Catalunya, 118.000 famílies sense cap ingrés, una taxa de pobresa del 23%, 10.000 joves emigrats, 5.800 expedients de regulació d'ocupacióÉ Dades per deduir que després de cinc anys de crisi, l'única cosa que creix dins i fora d'Europa és la desigualtat, la desocupació, la misèria, l'exclusió social i els dubtes sobre uns dirigents europeus amb una pertinaç insistència en polítiques fracassades que resulta inacceptable".