Llegeixo que algunes empreses d'importació de roba canviaran les etiquetes, perquè no es pugui llegir que la samarreta o els texans que portem han estat fabricats a Bangla Desh o El Salvador. Des de fa anys, un dels meus passatemps -ja sé que sóc estrany- consisteix a mirar l'origen de la roba que compro. Ja m'he emportat moltes sorpreses: Hondures, Jordània, Sri Lanka, Madagascar, Illes Comores, VietnamÉ El país més estrany que m'he trobat va ser l'Illa Maurici, que ni tan sols sabia que fos independent, i molt menys que tingués indústria tèxtil. Encara no he trobat cap etiqueta de roba fabricada a Bhutan o a Birmània (que ara és Myanmar), però és possible que no tardi a trobar-la. Ara mateix acabo de llegir que un dels primers fabricants de roba del món és Lesotho, un minúscul país africà que en els meus temps escolars tenia el nom -agafin-se- de Basutolàndia. I que aquell país gairebé quimèric que anomenàvem Basutolàndia (o millor encara, Regne de Basutolàndia) sigui ara un dels principals exportadors de roba és un dels millors exemples per entendre què és això que en diem globalització.
La globalització, per descomptat, té dues cares. En molts països que abans no tenien res ara hi ha una incipient classe mitjana i una desocupació molt baixa i una relativa prosperitat. Però tot això s'aconsegueix a costa d'una legislació salvatge que permet el tracte inhumà als treballadors. Zola es va trobar un cavall cec treballant a les galeries d'una mina de carbó, al nord de França, perquè aquell cavall portava tants anys arrossegant carbó en la foscor que ja havia perdut la vista a falta d'ús. I suposo que si algú inspeccionés ara una fàbrica tèxtil de Lesotho o de Bangla Desh (o les nostres naus industrials on treballen immigrants clandestins), es trobaria que molts dels operaris ja no saben viure a l'aire lliure ni són capaços de suportar la llum del sol.
Fa uns dies es va ensorrar un edifici a Bangla Desh on hi havia cinc tallers tèxtils, i en l'ensorrament van morir uns quatre-cents treballadors -gairebé tots dones- i hi va haver més de 2.500 ferits. Quina mida tenia aquest edifici en el qual cabien tres mil persones, a part de la maquinària tèxtil amb la qual treballaven? He buscat fotos d'aquests tallers i he vist fileres i més fileres de dones ajupides enfront de les màquines de cosir i les bobines industrials. Tot tenia l'aire d'un lloc de confinament o de treballs forçats: llums artificials, màscares protectores, uniformes d'aspecte carcerari, i un capatàs que vigilava molt de prop amb cara d'estar cronometrant el treball. El salari mínim de Bangla Desh és d'uns 30 euros. Amb aquests salaris, no és estrany que la roba que comprem aquí pugui ser tan barata.
Repeteixo que aquest treball infernal té el seu costat positiu. Aquestes dones que treballen a les fàbriques de Bangla Desh -o a Lesotho, o a Illa Maurici, o a Hondures- ja han deixat de ser bèsties de càrrega que treballaven gratis al camp per als seus marits. Ara, per primera vegada en les seves vides, guanyen un sou. Miserable, sí, però és un sou. I no només això, sinó que aquestes dones aviat descobriran que existeix una forma de vida que fins ara no els havia semblat possible. I fins i tot tindran la seva primera educació política i sentiran parlar de coses que per a elles no existien: drets, protestes, reclamacions. Encara que només sigui com una possibilitat més aviat remota, i per molt que aquests drets mai es facin reals en les seves vides.
Però no cal oblidar que aquestes dones guanyen trenta euros al mes i treballen en edificis que tenen l'estrany costum d'anar-se'n en orris. No és estrany que moltes empreses tèxtils hagin començat a emmascarar la procedència de la seva roba. I en comptes de dir "Fabricat a Bangla Desh", ara diuen "Imported byÉ", per fer-nos creure que aquesta roba que portem no té res a veure amb els tallers que s'ensorren cada dos per tres, i en l'interior dels quals es treballa en unes condicions que ningú hauria imaginat ni tan sols quan existia el Regne de Basutolàndia, o quan Bangla Desh no era encara Bangla Desh, sinó la remota i desconeguda província de Bengala Oriental, un nom perdut en un mapamundi, res més.
