Cartes

pere garcia quer. secretari d'acció sindical del sap-ugt.

En data del 30 d'abril ha estat publicat, tant a l'edició escrita com a la digital del mitjà de comunicació que vostè dirigeix, un article signat per Albert Soler, que imaginem que és periodista , amb el títol "Confusions raonables". Des del Sindicat Autònom de Policia de la UGT de Catalunya (SAP-UGT), quel representa l'àmplia majoria de mossos i mosses d'esquadra, ens adrecem a vostè per tal de mostrar la indignació i l'enuig que ens ha generat, tant a nosaltres com al col·lectiu que representem, l'article en qüestió.

Del contingut de l'article es desprèn un absolut menyspreu cap a la institució del cos de mossos d'esquadra i els seus integrants, alguns dels quals el periodista no dubta a titllar-los de "porcs senglars, no només pel seu aspecte, sinó per la forma d'envestir i la capacitat de raonament". Alhora el periodista utilitza la burla per referir-se a un company que malauradament, i com a conseqüència de la mala sort, ha patit un accident de treball. No continuarem fent esment de les desqualificacions que van rebent els membres del cos de Mossos d'Esquadra al llarg de tot l'article, com la capacitat de qui el subscriu de fer amics dins la policia de la Generalitat o la intensitat de l'agressivitat que els nostres professionals poden mostrar en actuacions policials, ja que fer-ho podria deixar en evidència el poc coneixement que té dit periodista de la policia del país i la seva ignorància sobre les grans tasques que dia rere dia aquesta desenvolupa en favor de la ciutadania.

SAP-UGT, com a sindicat majoritari del cos de Mossos d'Esquadra, lluita cada dia per mantenir el bon nom del cos de Mossos d'Esquadra i és evident que davant d'un article com el publicat pel seu mitjà, la nostra organització sindical ha de buscar una rectificació immediata. Des de la nostra organització sindi?cal pretenem que amb aquest escrit, el periodista Albert Soler i el Diari de Girona facin una rectificació pública (tant a l'edició escrita, com a la digital del seu mitjà) sobre l'article en qüestió i intentin apaivagar d'aquesta forma, el sentiment de crispació que aquest ha generat dins del cos de Mossos d'Esquadra.

Un català botifler

Mateu Frigolé Teixidor. Canet d'Adri.

El 15 de febrer de1990, un diari de la capital catalana va publicar una carta oberta que vaig dirigir al llavors diputat convergent Miquel Roca Junyent. La carta va tenir un bon ressò i va èsser emmarcada com més interessant del dia. Hi vaig tractar el senyor Roca de traïdor en defensar al Parlament espanyol un personatge tan anticatalà com és l'Alfonso Guerra en un dels primers casos de corrupció socialista. Aquell Guerra que com molt bé diu el seu cognom no va parar fins a dinamitar el Govern de Felipe González. El senyor Roca també volia ésser l'amo i senyor de Catalunya però l'astut del president Pujol va fer molt bé de foragitar-lo cap al fracasat Partit Reformista. Ara tenim novament d'actualitat aquest "Padre de la Patria" col·laborador d'una "Constitu?ción Española" perniciosa per a Catalunya com a advocat defensor d'una infanta de la Casa Reial imputada també per corrupció. Si llavors no va tenir cap vergonya per ajudar els tocats germans Guerra, no crec que ara la tingui en aquesta escandalosa trama, molt al contrari, el veiem per tot arreu molt cofoi i satisfet. El Rei, que d'aquests afers n'és gat vell, ha sabut escollir molt bé el més qualificat català-botifler.

Exemple

de superació

josep m. gracia saus. riudellots de la selva.

Tots sabem que la nostra societat no està passant per un bon moment i que en el sector econòmic moltes empreses es veuen obligades a tancar però també n'hi ha que s'agafen amb força als recursos que tenen i a més obren nous mercats perquè l'empresa sigui més competitiva. És el cas de la fundació privada ?Onyar-la Selva, amb seu a Quart i a Riudellots de la Selva, que ha ampliat la seva gamma de productes per mantenir els seus treballadors, dels quals un 78% són discapacitats, especialment mentals, ja que es tracta d'una fundació destinada a poder donar feina a aquest tipus de persones. Trobo de molta importància aquest esforç per part de l'empresa de diversificar l'activitat econòmica, ja que per a moltes d'aquestes persones l'única relació que te?nen amb el món a part de la família és el seu lloc de treball, i si no hi hagués aquest tipus d'empreses els seria molt difícil trobar feina. Sobre els productes que es produeixen a la fundació hi podem trobar des de radis per a rodes de bicicleta fins a pasta fresca passant per plantes d'horta, diferents tipus d'olis, fruits secs i bolets, val a dir que tots aquests productes són ecològics al 100%.

La fundació també actua amb diferents ajuntaments amb el manteniment de parc i jardins públics de municipis com Girona, la Pera, Fornells, Caldes de Malavella, Celrà i Riudellots de la Selva. Repeteixo que tots sabem el que passa avui en dia, però crec que són els casos com aquest els que de veritat aconseguiran aixecar el país.

Nuclears i MAT,

la mateixa ferum

de sempre

Montserrrat Vila Subich.

Viladasens.

Joan Vila (pel que sembla inventor del cotxe elèctric), en el seu darrer article, del que s'oblida és que la seva Espanya és un estat fallit i per tant també energèticament i d'aquí la caiguda brutal del consum elèctric i carburants dels últims temps. Si la indústria no rutlla, bona part de culpa la tenen els seus amiguets de les elèctriques, que han aconseguit entre d'altres coses que tinguem l'energia més cara d'Europa, ser l'únic país del món amb dèficit de tarifa, boicotejar l'autoconsum elèctric, l'estafa dels comptadors,...

El sistema elèctric espanyol no és res més que una altra bombolla. Per tenir una idea de la seva magnitud, només cal dir que la potència instal·lada a finals de 2011 eren 103.000 MW. La demanda punta de potència durant el 2012 va ser de 43.010 MW. Un 41,7% del total i baixant. I tot això sense tenir en compte tota la potència latent que ha d'aportar l'autoconsum elèctric i que s'està bloquejant, amb ungles i dents, des del govern i el lobby.

Resulta que calen a Catalunya línies MAT a tort i a dret per esmenar aquestes barbaritats, i així rescatar les elèctriques espanyoles i permetre'ls exportar els seus brutals excedents elèctrics, encara que sigui malmetent el territori i la salut dels catalans. És a dir, la mateixa història de sempre, privatitzar beneficis i socialitzar les pèrdues.

El temps ha mostrat que els arguments del lobby per construir la MAT són falsos, i ara que el TGV ja funciona la darrera excusa és que cal per augmentar la seva freqüència, quan segons la mateixa Renfe, un de cada quatre trajectes del TGV tan sols té un passatger al dia. Per no parlar dels 97.000 milions del cost total del projecte, del cost real del bitllet on per cada euro que paga el viatger l'Estat el subvenciona amb dos euros més. Fins aquí hem arribat!