L'altra corrupció

josep maria bosch. girona.

Darrerament, només es parla de corrupció: els casos Gürtel i Bárcenas han acabat d'arrodonir el Palau, el dels expedients de regulació d'ocupació, l'Urdangarin, el Método 3, el Camps, etc. etc. Però, a més, la connexió Gürtel-Bárcenas ens fa pensar que, en la política, "no hi ha ni un pam de net". No obstant això, aquesta corrupció suposa molts diners per corrupte, però, afortunadament, un nombre "limitat" de corruptes.

Avui vull parlar d'una corrupció d'un nivell molt més baix, però que, en afectar centenars de milers de "corruptes", causa un impacte és molt més gran que l'altra. Em refereixo a aquesta funcionària d'Ensenyament que, com que l'escola estava molt lluny de casa, va començar a dir que "no podia amb els alumnes" fins aconseguir una "invalidesa important", abans dels 50 anys. Això sí, una vegada amb "la pensió a la butxaca" el primer que fa és muntar una casa de Turisme Rural -a nom d'un familiar, és clar- a l'Empordà i, allà, hi treballa 12 hores al dia, sense que es noti l'esmentada invalidesa per cap costat. I a aquest aturat que, en sortir-li una feina diu que ha de cobrar en negre, perquè "l'atur no li deixa cap altra possibilitat". O aquest professional que cobra 50 euros la visita, té totes les hores ocupades i declara menys del 10% del que guanya. O aquest altre funcionari que s'opera un any d'un ronyó (6 mesos de baixa) i, l'any següent, l'altre peuÉ 6 mesos més: evidentment, sempre dins del curs escolar.

Afortunadament, la qüestió de les baixes laborals dels funcionaris s'ha resolt de cop: n'hi ha hagut prou que se'ls redueixi el sou i ara tenen menys absentisme que a l'empresa privada (vergonya corporativa!). Els altres casos, però, són de més difícil seguiment. Se n'aprofiten uns quants "desaprensius", però ho estem pagant entre tots. Caldrà vigilar, entre tots, aquestes actuacions.

En què quedem?

xavier trayter. figueres.

M'arriba a les mans un "Anunci de l'Administració Local d'Ajuntaments", en concret del de Figueres. L'anunci es pot consultar al Diari Oficial de la Generalitat (www.gencat.cat/dogc) i fa referència a nomenaments de personal de confiança o assessorament especial (?!). No havíem quedat que això de càrrecs de confiança s'havia de revisar?

La meva indignació comença quan llegeixo els nomenaments de quatre persones amb els següents càrrecs i remuneracions econòmiques:

Cap de Protocols: 28.152,39€ anuals (35 hores setmanals). O sigui només als matins.

Cap de Comunicació: 29.358,66€ anuals (dedicació exclusiva i disponibilitat horària) o sigui que haurà d'anar a treballar quan la situació ho requereixi.

Cap de Gabinet d'Alcaldia, Comunicació i Relacions Ciutadanes: 50.115,29€ anuals (també amb dedicació exclusiva i disponibilitat horària). O sigui, igual que l'anterior.

Cap de Coordinador de Serveis (?): 49.000,08€ anuals (37,5 hores setmanals)!

Quedo de pasta de moniato, m'ho he de llegir més de dues vegades per creure-ho. Ens estan dient que les arques catalanes estan buides, que no hi ha ni un cèntim al calaix, retallen nòmines i prestacions a tort i dret, ens obliguen a complir amb els nostres deures com a ciutadans amb impostos abusius (l'augment de l'IBI en segons quins ajuntaments és brutal), ens col·loquen radars-trampa de trànsit a cada cantonada de carrer i a cada quilòmetre de carretera amb un afany recaptatori descarat, retallades en Cossos de Seguretat, Justícia, Ensenyament i Sanitat (aquests dos últims són pilars bàsics i fonamentalsper una societat digna), etc., etc., etc.

En què quedem, senyors i senyores polítics? Realment són necessaris aquests nomenaments? I si ho són (cosa que dubto) no podrien esperar a temps millors i, si més no, establir unes retribucions més baixes? I en cas que siguin imprescindibles (cosa que també poso en dubte) doncs que treballin més els que ja hi ha, que facin més hores senyora Alcaldessa i companyia... com fem tots els que, per sort, encara tenim feina... treballar més per cobrar igual o inclús menys, això és el que ens toca viure per culpa de qui tots ja sabem.

El problema és que per als polítics res no canvia, tot continua igual, viuen d'esquena a la realitat, segueixen amb els mateixos errors de sempre, com si no passés res. Si l'Ajuntament de Figueres ha pres aquesta decisió no vull ni pensar el que deuen fer els altres ajuntaments de tot Catalunya... i d'Espanya!

En què quedem, senyors i senyores polítics?

Punteria amb senglars

lídia angelats jordà. ripoll.

Prou de fer punteria amb senglars! Segons TV3, van sortir en uns jardinets d'una autovia o semblant d'aquí Catalunya. Unes carones mirant entre sorpresos i a veure què passa. Eren uns porc senglars perduts en l'asfalt omnipresent. L'home es va menjant a grans mossegades la naturalesa. Continua com sempre, i més... On han de viure els porc senglars? També són d'aquest planeta. Han tirat a matar? Mai com ara, i sense millora immediata, s'havia vist aquest "tantsemenfotisme" institucional i dels mitjans (visió de l'home com a centre diví castigador per sobre del bé i del mal). Quan, per ser democràcia, s'hauria de ser en una edat d'or de Civilització.

No es pot tirar a matar, s'ha de solucionar!

Les JERC i el vot-consumició

Joaquín Marañón i Purificación Biniés. SANT FELIU DE BUIXALLEU.

Imagineu un concurs de músics emergents i un jurat que diu a un dels participants: "Pel vot del jurat musical ets el guanyador, tens cançons de molta qualitat, però ho sentim molt, guanyarà el grup d'aquí. Com que ha portat més espectadors, tindrà més vots populars". Vots populars o vots-consumició (sí, sí, si compres una birra tens dret a un vot, si en compres dues, tens dos vots...). Imagineu l'estómac del músic emergent que veu com la seva oportunitat de tocar en un escenari important s'esvaeix com l'escuma d'una cervesa, mai millor dit. Doncs això és el que va passar dissabte, 27 d'abril, a les semifinals del Concurs Destaca't a Blanes, organitzat per les Joventuts d'ERC. El músic estupefacte, Noel Biniés, guanyador del Premi Que Soni al millor cantautor Cardedeu 2012, s'està recuperant fent noves cançons, que és el que més bé sap fer. I els pares, també estupefactes, demanem a les Joventuts d'ERC que, a més de donar a conèixer els músics emergents, gest lloable i necessari, procurin que la qualitat musical no es mesuri per birres consumides i volum d'amics i familiars que es té capacitat d'arrossegar... Apostem, de debò, per la qualitat musical.

No hi ha dreceres

Jesús Domingo Martínez. Girona.

Les xifres de l'EPA del primer trimestre de l'any aparegudes divendres passat, 26 d'abril ens van recordar de nou les doloroses dimensions de la desocupació a l'Estat. Espanya supera els sis milions d'aturats per primera vegada en la història. Sabem que no hi ha un altre problema més urgent, però igualment hem de ser conscients que no hi ha dreceres ni pocions magistrals, les cures pal·liatives del Govern anterior ens van ficar en aquesta situació.

La nostra economia no generarà llocs de treball si no creix, i per a això cal estimular-la i lliurar-la de tots els lligams que la constrenyen i limiten. El Govern ha anunciat una agenda reformista per abundar en aquest propòsit. Penso que aquest és el camí. Més llarg i dur, tant de bo sigui el correcte!