El 29 de juliol del 2000 va inaugurar-se oficialment al públic el tram de "Via Verda" de Girona a Sant Feliu de Guíxols. De seguida vam veure que seria un èxit de gent que voldria arribar-se fins a la Costa Brava caminant, corrent, o bé en bicicleta i que també hi hauria moltes altres persones que només s'arribarien fins a Quart o Cassà de la Selva des de Girona i el quilometratge a fer dependria molt de l'edat.

Ben aviat vam tenir clar també que l'espai per on circulava el carrilet quedaria estret per a tanta gent, i encara més quan començaren a passar-hi molts ciclistes tan ben equipats que a vegades pensem que han desviat alguns corredors del Tour de França per fer aquest tram, o bé per preparar-se per a la gran prova ciclista esmentada. Després vam notar que el nombre dels que anaven en bicicleta creixia cada dia més, afegint-s'hi pares i mares amb criatures, però aquests no tenien tanta pressa com els altres. Ara, ja hi ha de tot i força, i notem que va augmentant. Però ens sap greu que alguns s'ho agafin com una carrera contra rellotge i també, contra els altres ciclistes. No sabem d'enlloc que els donin cap premi per arribar-hi abans, ni cap trofeu com a guanyadors d'una prova que nosaltres no sabem pas que existeixi.

Hi ha també alguns turistes estrangers que fan aquest trajecte, i es poden reconèixer de seguida, perquè aquests participants d'altres països compleixen les normes. Així, el tram del carrer del Tren, des del Museu de la Terrissa fins a enllaçar amb la via verde, en direcció a La Creueta, o viceversa, està situat sobre la vorera. Doncs bé, només han d'observar qui circula pel bell mig del carrer, en qualsevol direcció, que són els d'aquí, i els que van pel carril bici -com hauria de fer tothom-, tots i totes són d'altres països. A més, per als "d'aquí", tots els carrers de Quart són "carril bici", mentre que els vinguts de fora que van a peu o en bicicleta passen només per allà on està indicat. Aquests ja vénen ensenyats i són complidors de les normes que regeixen als seus països, és a dir a tot arreu... excepte aquí. En canvi, els altres deuen pensar que allò de "Spain is different" encara és vàlid. Fins i tot, a vegades et renyen perquè els sembla que vas massa a poc a poc, i sense deixar de mantenir la seva excessiva velocitat criden: "Aviii !, no us cansareu paaas...!!.". Potser no saben que jo només hi vaig per gaudir d'un còmode passeig en bicicleta i de la natura, i és per això que no m'hi trobaran mai un cap de setmana.