Ha tingut ressò mundial l'error de dos economistes de Harvard que el 2010 van publicar un informe "demostrant" que, quan un país supera el 90% de deute públic, no pot tenir creixement econòmic. Una teoria que va permetre justificar la política d'austeritat i de retallades de despesa pública que ha provocat una crisi de magnituds universals, ensorrant països, condemnant milions i milions de treballadors a l'atur, anihilant els drets socials per reduir costos, i posant el món als peus dels mercats amb un objectiu: destruir l'Estat per no tenir cap fre en els seus interessos.
L'error el va trobar un estudiant que va creuar les xifres de l'informe i va mostrar una manipulació -involuntària o no- de dades i resultats. Els autors de l'informe accepten un cert error, però no es responsabilitzen de les conseqüències.
El gran perill és que, com altres vegades en la història, es reprodueixin les condicions socials necessàries perquè la violència prengui protagonisme. I què són, si no, els suïcidis pels desnonaments? O les morts atribuïbles a les retallades en sanitat? O l'episodi a Roma fa pocs dies? O el temor evident a un esclat tràgic en qualsevol carrer ?espa?nyol? Una guspira pot fer saltar pels aires l'esgotada paciència de molta gent. I ningú no sap com pot acabar.
Els economistes fan informes, però la política la fan els polítics. A qui es demanaran responsabilitats?
PS: Curiosament, els "informistes" havien estat a sou de l'FMI. I els primers avaladors van ser Paul Ryan, excandidat republicà a la vicepresidència dels EUA; el ministre alemany de Finances, Schäuble; Jean Claude Trichet, del BCE; i l'actual comisari europeu d'Afers Econòmics, Olli Rehn.
