Una pedra a la sabata

Sergi Garriga Marull. Corçà.

Això del procés sobiranista, sembla que comença a passar factura a un dels màxims responsables en aquest moment a la Generalitat de Catalunya. Dimecres passat, dia 8 de maig del 2013, quan Oriol Junqueras estava a punt d'efectuar el seu vot a favor de la creació de la comissió sobre el dret a decidir, va ensopegar amb un dels escalons del Parlament i es va fer un trau al cap. Un avís des de Madrid? Potser sí. Un avís des del PSC i de Chacón? També.

El camí s'ha de convertir en un lloc més plàcid per arribar a un Estat Propi amb uns drets propis i segurs, un drets intocables. Uns drets productius i consolidats, com si fossin la Gioconda dins la seva urna de vidre antibales. Així que endavant trabucaires, no us rendiu davant les adversitats i lluiteu per l'inici d'un nou país, d'uns Països Catalans lliures!

El nou Estat català

Maria Salip Calvó. GIRONA.

El nou Estat català ja l'estant preparant els nostres polítics, que com sempre només es preocupen i ocupen de mantenir els seus privilegis i estatus, empobrint cada dia més el pobre ciutadà. De moment volen carregar-se (segons fonts del diari El País del 8-5-13), els funcionaris i relegar-los a personal laboral, excepte, és clar, policies, inspectors. Una vegada més es fa palès el nul interès pel poble. Ells no es retallen res, malgasten els nostres diners en el propi benefici, no acaten les lleis, però pobre del ciutadà que se'n salti una sola lletra, tot el pes caurà sobre ell, mentre aquesta casta es mofa de l'estat de dret i no els passa res.

Nou bitllet de 5 euros

joan campmajÓ tramunt. lloret de mar.

Ho veu normal que el bitllet nou de 5 euros no funcioni ni a les màquines de tabac, ni a las màquines recreatives, tampoc a l'au?topista? No anem pas bé. Modificar la maquinària? Qui ho ha de pagar, ells o nosaltres?

Una prova "eixordadora"

Francesc Gombau. GIRONA.

Aquesta setmana la Conselleria ha avaluat als alumnes de primària en els seus coneixements. I crida poderosament l'atenció la gran diferència entre les proves de castellà i català. Mentre l'examen de castellà tenia textos fàcils i un vocabulari senzill, el de català era molt més complicat i es preguntava a nens d'onze anys pel significat de paraules com "muixer", "metxenes" o "eixordadora", absolutament inhabituals i desconegudes per més d'un filòleg. És obvi que amb aquestes proves d'un nivell d'exigència tan diferent, d'aquí a uns dies la consellera Rigau presentarà unes notes elevades de castellà i molt baixes de català i dirà, com cada any, que "demostren" l'elevat nivell de castellà amb la immersió en contrast amb el català.

A qui es pretén enganyar? Crec que les proves han d'estar fetes amb un cert criteri d'igualtat, homogeneïtat i honestedat i no amb la voluntat de transmetre una realitat falsejada a l'opinió pública.

Definits per una cua?

Ingrid Puigdevall. Caldes de Malavella.

Ara i sempre els joves hem volgut estudiar, i treballar del que realment volem. Però ara més que mai quan mirem al futur veiem carreres impagables i atur. Això no hauria de ser així, perquè tots volem un futur digne, volem estudiar i poder treure profit dels nostres estudis. Ara per ara l'únic mètode per fer-ho és marxar, exiliar-nos del nostre país, com feien les generacions anteriors quan eren perseguits ja fos per un dictador o per un grup que tenia una opinió diferent a la teva. És graciós que la nostra vida estigui definida per una cua, ja sigui la de l'aeroport per trobar feina en un país estranger o per la de l'atur per ser un dels més de milers de persones que s'hi troben.

Això és el que volen els polítics per al nostre país i per al nostre futur? Si és així potser que fem un pensament i ens adonem de quina és la situació en què ens trobem i fem alguna cosa per evitar-ho.

El Jutjat número 3 de Girona sí que segueix el procediment penal en el cas del bloc de la PAH a Salt, i no només el civil, com publicàvem per error en el subtítol de la pàgina 8 d'ahir.