Cartes

Àngela Ferrer i Mató. GIRONA.

Girona sempre ha estat preciosa però havia passat fins fa poc ­malaguanyadament desapercebuda i/o poc valorada. Gràcies a diferents esdeveniments i amb la implicació de moltes persones que estimen la nostra vella i bella ciutat, ara llueix com una gemma preuada. Tenim una gastronomia de primer ordre ja que a part de tenir el millor restaurant del món, que no és poca cosa, molts restaurants de Girona poden oferir una cuina de primera qualitat i reconeguda per propis i forans.

Segueixo amb les delícies gironines. Un Call dels millors del món, un barri antic ben conservat, una Catedral única en tenir una sola nau,un equip de futbol que sense tenir grans estrelles fitxades està a punt de fer el cim i ser de Primera Divisió, unes muralles medievals que proporcionen un passeig deliciós, un centre jueu amb un museu insuperable, la plaça que diuen que és la més petita del món (la plaça dels Raïms ) i no oblidem que ben a prop tenim la millor costa del món, la nostra Costa Brava i també estacions, d´esquí entre elles la Vall de Núria, insuperable.

I sabem atreure forasters amb celebracions com la festa de les Flors, Girona 10, una Setmana Santa de primera categoria, concerts, teatre per a tots els gustos, i un llarg etcètera. És o no és Girona una ciutat de cinc estrelles?

A l´Administració

en general

i a la de Porqueres en particular

JoaquIm Durall. Banyoles.

Agrairia, una vegada més, a les persones amb competència sobre els trets virtuals de petadores per espantar senglars, que de nit les prohibiu definitivament; sobretot les fluixes i seguides (cada 20 minuts), ja que són la pitjor tortura per no poder aclucar els ulls en tota la nit.

Fa nits que les passo senceres amb els ulls en blanc per una sèrie de petadores fluixes que acabaran per fer-me suïcidar. Fa com deu anys que em queixo per no solucionar quasi res, al contrari, a vegades les meves queixes serveixen perquè el pagès prengui represàlies pitjors...

Si no podeu regular-les de manera que hi hagi una petadora normal al principi de la nit i una altra al final d´aquesta, i cap més, vol dir que l´ecologia no us importa gens. Us agrairia que cedíssiu el lloc a qui sigui capaç de solucionar el problema. Subvencionar un tancat al pagès desconsiderat i que abusa posant-les durant tota la santíssima nit és prioritari i fonamental.

Si passa alguna cosa greu per no defensar aquest dret tan elemental dels ciutadans, de poder dormir de nit, no seré jo el responsable. Fins ara només els Mossos d´Esquadra han fet algun pas però la pau no dura més d´un parell de nits. Això és una vergonya i un ­atemptat ecològic contra tota mena de vida, racional i irracional

El Celler de Can Roca

Immaculada Colom Canal. Tossa.

Benvolguda família Roca, en rebre la notícia que els germans Roca aconseguien el reconeixement com a millor restaurant del món, vaig sentir-me orgullosa, un cop més, dels gironins que reben notables reconeixements. D´ells, en Joan, en Josep i en Jordi, i d´uns pares, na Montserrat i en Josep, que han convertit la nissaga Roca en una nissaga gastronòmica de nivell internacional.

La meva serà una de les moltes i moltes felicitacions que merescudament rebran aquests dies per la seva destacada labor professional. Voldria destacar la que es mereix també en la dimensió de família emprenedora i treballadora, i sobretot humana. Una família que, juntament amb el glamurós, mediàtic i notori premi, mereix també un premi cuinat i guanyat a l´ombra, el de la solidaritat, perquè la comunitat ha pogut comptar amb la seva beneficiència, suport i ajuda a favor dels més fràgils de la societat quan se´ls ha hagut de menester. El Banc dels Aliments, com tantes d´altres entitats, han rebut des de sempre el suport d´aquesta família i han pogut gaudir de les seves exquisideses fent passar la gana des de l´humil taula de casa seva.

Per l´exemple que representeu com a família, per la tenacitat i constància en l´excel·lència de la vostra professió però sobretot per la vostra condició humana generosament mostrada, rebeu la meva enhorabona i el sentit desig que en tingueu tots plegats un bon goig, que us ho heu guanyat a pols.

Sempre toca

als mateixos

Francesc Buixeda Cabré. Santa Pau.

Altre cop el Govern de l´Estat es veu obligat a fer retallades, però sempre toca als mateixos, les classes més necessitades, a qui retallen els seus drets. Però això sí, a la classe política ni tocar-los, deuen ser d´una altra raça, perquè si se´ls eliminessin els seus grans privilegis podria ser que no arribessin a final de mes, com la família Urdangarin i molts d´altres que tots sabem (hi ha més 1.660 casos oberts d´aquest tipus als jutjats). S´han filtrat detalls, els superassessors del Govern es preocupen solament de les pensions, les jubilacions i la dependència, com si fos impossible tocar altres despeses, i això sí, seguir incrementant els tributs, mantenint la mastodòntica administració (un nen d´escola ho veu), i també els ho ha dit l´Esperanza Aguirre.

Si l´Estat s´ha buidat de contingut pel traspàs a les comunitats autònomes, no pot estar de cap manera dotat de les mateixes infraestructures físiques i materials de què disposava quan encara no existien les autonomies. Ho van prometre, el PP i CiU, durant la campanya dels seus processos electorals i cap ha complert i tampoc sembla que ho vulguin complir, és mes fàcil retallar als pensionistes, perllongar la via ­laboral perquè la joventut no es pugui incorporar a treballar i deixar els ­discapacitats i gent gran sense ajuts (traslladant la gestió totalment a les comunitats, però sense recursos).

Està cada vegada més clar, que no viuen ni volen viure la realitat en què es troba la ciutadania: un 27% d´aturats, un 53% d´atur juvenil, un constant augment de la pressió fiscal, i la banca col·lapsada pel deute sobirà, que tot i haver rebut els 40.000 milions d´euros, els resultats no es veuen i ni els autònoms, ni les petites i mitjanes empreses són ajudats. L´economia no pot arrancar de cap manera, i ja prou n´hi ha. Seny!