El principal perill de les joves democràcies, les que van deixar de ser dictadures i van esdevenir democràcies sense ruptura amb el passat, sense passar comptes pel que fa als crims, delictes i corrupció de l'antic règim militar, és precisament allò que deia Lampedusa, és a dir, que tot canviï perquè tot continuï igual. En aquest sentit, el dictador ja ho va deixar ben clar abans de morir quan va dir que ho deixava tot lligat i ben lligat. Ara bé, 38 anys després de la mort del general Franco, gairebé quadre dècades més tard, informacions aparegudes a El País i a la Cadena SER, que citen un informe policial, concretament de la UDEF, expliquen com i de quina manera s'han adjudicat moltes obres públiques a Espanya des del 2001 fins el 2011. Ras i curt: les empreses que feien "donacions" o "aportacions" a les arques del PP van rebre per part del mateix partit contractes per valor, atenció, de 12.300 milions d'euros.
En narrativa fins i tot els autors més novells saben que enviar un manuscrit al premi Planeta és una pèrdua de temps i de diners, a més d'un acte d'una ingenuïtat extrema. Per què? Doncs, perquè la dotació econòmica del premi és de 601.000 euros i tants diners no es donen a qualsevol i molt menys a un autor desconegut. De la mateixa manera, no cal dir que participar en un concurs de l'Estat destinat a aconseguir un contracte milionari d'obra pública, per exemple, per a construir una línia de tren d'alta velocitat, una autovia gratuïta, o qualsevol altra infraestructura important, també és d'una ingenuïtat extrema. Per què? Doncs, perquè tant abans, en l'època franquista, com ara, amb el PP, les adjudicacions de les obres públiques no s'obtenen guanyant un concurs, sinó fent una "donació" o "aportació" que en temps de la dictadura no era res més que un suborn milionari a un alt funcionari o a un jerarca franquista.
És a dir, el nom no faria la cosa en aquest cas, perquè si abans del 1975 era un suborn (sense esmentar-lo) d'un empresari, d'una empresa, d'una constructora, a un alt funcionari o jerarca franquista, ara es farien servir eufemismes com "donacions" o "aportacions" a un partit polític democràtic (només faltaria). Per cert, també s'ha sabut que si aquestes "donacions" ultrapassaven el límit legal establert per llei (feta la llei, feta la trampa), es cobraven fraccionades, d'una forma, com s'ha sabut ara, "persistent en el temps". O sigui, si el suborn era massa bèstia i no es podia cobrar i comptabilitzar d'un sol cop, es fraccionava i avall. Però, abans d'entrar a fons en el tema i començar a citar noms, cognoms, xifres i quantitats, que n'hi ha uns quants, permetin-me recordar que polèmiques i escàndols com ara denominar Lapao al català que es parla a la Franja, a més de moltes altres bajanades aprovades en consell de Govern del PP, no són res més que cortines de fum destinades a desviar l'atenció de l'opinió pública del que és un autèntic escàndol: l'adjudicació mafiosa d'obra pública a Espanya mitjançat pagaments previs de suposades "donacions" (suborns) per part d'empreses privades a un determinat partit polític conservador.
I ara sí, un cop dit tot això, passem als noms, als cognoms i a les xifres de la corrupció pel que fa a l'obra pública espanyola. D'una banda hi ha les quantitats que representen l'obra pública adjudicada per administracions del PP, i de l'altra les "donacions" que aquestes empreses van fer al Partido Popular. L'empresa que encapçala les informacions que s'han fet públiques i que esmenten com a fons la policia espanyola és Constructora Hispánica, s.a.. Obra pública que va rebre en forma de contractes per part d'administracions governades pel PP entre els anys 2001 i 2011: 525.266.925 euros. I ara, evidentment, el que aquesta empresa va aportar o "donar" a les arques del partit conservador (ho transcric directament en el castellà original de la informació): "Entre 1998 y 2006, el presidente de la compañía, Alfonso García Pozuelo, realiza nueve entregas que alcanzan un montante de 258.161,94 euros".
A partir d'aquí, atesa la quantitat d'informació, només el nom de l'empresa, la quantitat de contractació rebuda, i la "donació" pagada. D'acord? Som-hi: Obrascón Huarte Lain, s.a. (OHL), 4.652.663.015,52 euros de contractació i 530.000 euros de donació entre els anys 2004, 2006 y 2008. Tercera empresa: Grupo Empresarial Sando, s.l.. Va obtindre 51 contractes de part d'administracions governades pel PP per un total de 264.824.755 euros i el seu president va fer 13 lliuraments o donacions per un total de 1.250.000 euros. Quarta empresa: Sacyr Vallehermoso, s.a.. Contractes per un total de 1.067.000.000 euros, gràcies a quatre lliuraments de donacions al PP per un total de 480.000€. Cinquena empresa de la llista investigada per la policia espanyola: Grupo de Empresas Azvi, s.l.. Contractes per 343.005.231 d'euros. Donacions al PP: 858.000 euros mitjançant 13 lliuraments. I així fins a una dotzena d'empreses (Sedesa Obras y Servicios, s.a., Copasa, Copisa, Aldesa Construcciones, s.a., FCC Construcción, s.a., Urazca, o Rubau).
En conclusió, la transició va ser un canvi que va servir perquè tot continués igual. Almenys pel que fa als contractes de les obres públiques adjudicades per administracions governades pel PP, la mateixa policia espanyola deu haver arribat a aquesta conclusió. Què, marxem, o encara queda algú amb ganes de continuar sent ?espanyol?
