Des de fa molts anys, la majoria dels jutjats gironins són "punts negres", malgrat les repetides queixes dels successius presidents de l'Audiència. Hi ha tres tipus de problemes: mobilitat, estructural i conjuntural. La mobilitat dels jutjats gironins és una constant per tres motius: 1. Tot i que ha millorat en els últims anys, la professió de jutge no té tradició a Catalunya, igual que les de fiscal, notari o registrador de la propietat. Això provoca que les places s'hagin de cobrir amb professionals de fora. Molts sol·liciten el trasllat poc després d'arribar; 2. L'elevat cost de la vida a Catalunya en compararió amb altres comunitats autònomes; 3. La llengua catalana. Això provoca que molts jutjats estiguin constantment vacants i que alguns casos es vagin eternitzant. El problema estructural és el que ha apuntat aquesta setmana el president del TSJC respecte als jutjats de Figueres i Blanes, que també es podria fer extensible a altres partits judicials i a la mateixa Audiència: l'excessiva càrrega de treball per unes condicions geogràfiques que no es donen quasi en cap altre província: la frontera amb França i la Costa Brava. Aquest inevitable suplement de feina no es té en compte a l'hora d'habilitar de personal i mitjans els jutjats, atès que la burocràcia centralista preveu les dotacions pel nombre d'habitants. I hi ha un tercer problema conjuntural que s'agreujarà en els pròxims mesos: la inacceptable decisió del Ministeri de Justícia de suprimir els jutges substituts des del passat 1 d'abril, cosa que s'ha considerat com un ERO encobert. En el cas de Catalunya, afecta 270 places. Les comarques gironines, per les causes que hem citat, són de les que sempre n'han necessitat més. Els substituts suposen el 20% del col·lectiu de jutges i dicten un 30% del total de les ressolucions. El problema de la Justícia a Espanya és endèmic. Probablement, perquè al poder polític no li convé tenir una justícia eficaç i efectiva.
