Un dels canvis més visibles de l'acció de l'actual govern de Girona és el gir turístic radical que l'alcalde Puigdemont impulsa i que aquest dies està donant el resultat que esperaven amb un èxit de visites inaudit, almenys fins l'arribada de la pluja. Fins avui Girona mai va voler optar a jugar a la primera divisió turística. En l'època de Nadal perquè el projecte era colossal: Reconstruir Girona, crear un model de ciutat, consolidar barris i fer-ne de nous, crear infrastructures... Però durant els mandats de Pagans es va perdre un temps magnífic per pensar i crear un model turístic propi. El turisme s'interpretava des de l'Ajuntament com una molesta conseqüència de tenir una ciutat magnífica. Mai es va veure com una gran oportunitat econòmica. Potser perquè aleshores no calia malgrat que, en el mateix moment, i salvant les distàncies, Barcelona hi apostava fort. A Girona en alguns moments van arribar a teoritzar sobre l'efecte Florència per defensar que el turisme calia que fos moderat i mai massificat. En més d'una ocasió s'havia traslladat als responsables municipals la possibilitat de crear un organisme local dedicat al turisme que algutinés els representants del comerç, la restauració, l'hostaleria... Mai es va arribar ni a estudiar. Ara tampoc han creat cap organisme però han decidit treballar, almenys aparentment, en plena comunió amb aquests sectors. A vegades, fins i tot, s'ha dit que són els mimats de Puigdemont. Mimats o no, possiblement aquests motorets econòmics siguin els únics que ara mateix poden generar activitat econòmica.
Desconec si el pas que ha fet l'actual govern de Girona serà en el futur encertat per a la ciutat i si es produirà el temut efecte Florència. Ara com ara, però, és un encert estratègic d'un govern que, si bé en altres aspectes cultiva la bona herència dels seus antecessors, en aquest cas ha maniobrat de forma intel·ligent en veure en el projecte turístic una gran oportunitat per desenvolupar un projecte propi i obtenir rèdits polítics.
