Els "progres" espanyols, tan amants de tocar la guitarra a favor del Sàhara o altres causes, a l'hora de dir alguna cosa sobre el procés de criminalització de Catalunya, la seva llengua, la seva cultura i les seves aspiracions, com és ben sabut, callen com putes (en expressió col·loquial gironina) amb alguna lloable excepció, com DelBosque, Ramoncín, i segur que n'hi ha d'altres... i això malgrat que són amics d'altres "progres" catalans, com Joan Manuel Serrat, Pere Portabella, Rosa RegàsIsabel Coixet. En d'altres casos, a més, són part activa del circ d'insults, improperis, "manifestos" i desqualificacions amb què els mitjans espanyols tracten Catalunya i els catalans, o dels ominosos moviments d'extermini de la llengua catalana programats a la "Comunidad Valenciana", a les "Balears" i ara a Aragó. Només pensar que a Girona el PP ha rebut 50.000 vots ens fa escruixir! Com es pot odiar tant un altre país, i en molts casos el propi país, i voler-li tant de mal -des del punt de vista cultural i també econòmic?-.

I d'entre els progres dels progres, tenim el senyor Javier Mariscal, que l'1 de maig passat, en una entrevista al diari El País, preguntat sobre què va fer l'Onze de Setembre de 2012, va dir això: "Aquell dia de les banderes, que semblava l'època de Hitler? Doncs ni idea, no sé on era. Quan veig més de deu banderes juntes ja em surten grans. Tant me fa si són del Barça, de l'Espanyol o del Reial Madrid. Uf! Quina mandra i quina tristesa. Són draps estampats" (per cert, no va dir res quan va cobrar en la màxima eclosió de draps estampats, els Jocs Olímpics de Barcelona).

Jo també hi estic d'acord. Són draps estampats. Però amb una diferència fonamental, que sembla mentida com un home intel·ligent com Mariscal no vegi que no és el mateix la bandera espanyola, imposada per Franco, que la bandera catalana, per la qual, per exemple, va ser assassinat Lluís Companys, un president del Barça, o el d'Unió Democràtica... i podríem seguir...

No sabem si això d'en Mariscal és una frivolitat "pijo-progre", ignorància pura, o simplement mala fe... De fet és una barreja d'autoodi -digne d'un psiquiatre- d'estultícia immensa -de difícil tractament- o d'odi anticatalà -sense tractament possible, ja que és genètic-, abonat per tot el nacionalisme espanyol i la seva intel.lectualitat en pes, que consideren que el nacionalisme català és "nazi" i el seu, que, per cert és l'únic que exerceix la violència, no, és clar. Sense sortir del diari dels "progres" espanyols, el filòsof Jesús Mosterín recentment hi vomitava, respecte dels catalans, que "las persones inteligentes no suelen ser independentistas". Llavors no hi hauria cap espanyol intel·ligent, vet-ho aquí! Tots plegats, deixebles de Fernando Savater i, és clar, de Goebbels.