LA TRAMUNTANA TAMBE ARRIbA A LLORET DE MAR

I ve això arran dels disturbis que es van produir a la primera vila turística de Catalunya, ara fa un parell d'anys, protagonitzats per milers de joves turistes, i que aquesta situació que s'ha donat de forma reiterada últimament ha obligat l'equip de govern de l'Ajuntament lloretenc, carregat de les millors intencions, a prendre, mitjançant una nova Ordenança Municipal, dures i inevitables mesures per intentar eliminar, o almenys apaivagar, aquesta xacra que tant deteriora en l'àmbit estatal i internacional la imatge de Lloret com a vila turística, la qual cosa no podríem menys que aplaudir si no fos perquè amb el seu, sens dubte, ben intencionat afany per solucionar el problema no han fet altre cosa que crear-ne un de pitjor en excedir-se en el contingut de la nova normativa fins l'extrem d'arribar a traspassar la línia vermella establerta per la prudència i el característic seny català, mossegant preceptes constitucionals en imposar ?obligacions i càrregues als titulars d'establiments comercials de Lloret, totalment contràries al més elemental sentit comú i en clara vulneració de la Constitució Espanyola que l'Ajuntament pretén subvertir enlloc de complir i fer complir.

Les severes i irracionals mesures previstes en alguns articles de la nova Ordenança Municipal creada a l'efecte imposen als titular dels establiments d'hostaleria una sèrie d'obligacions d'impossible compliment com, per posar només uns quants exemples: l'hoteler és responsable de qualsevol infracció de l'Ordenança que cometi un dels seus hostes dins de l'hotel, àdhuc quan està tancat amb clau a la seva habitació. Si penja una tovallola de platja al balcó de l'habitació, l'empresari serà sancionat impecablement amb una multa de 300 euros, igual que si uns clients surten de l'establiment amb begudes alcohòliques. Si un dia un client s'ha passat de rosca amb els cubalibres o el calimotxo i decideix practicar el balconing des de la seva habitació, o bé el seu millor amic l'ha traït seduint-li la xicota i pensa que la vida és una porqueria que no val la pena viure-la i es tira peel balcó, el responsable, en tots els casos, és l'hoteler per no haver-ho impedit.

Sembla ser que els redactors de l'Ordenança ignoren que les habitacions dels hotels són considerades a tots els efectes legals com a domicilis privats i, com diu la Constitució, són inviolables, per la qual cosa ni l'hoteler ni els seus empleats hi poden entrar llevat que sigui per fer la neteja, par mandat judicial exprés o amb la pertinent autorització del client. Aquesta normativa aplicada a Lloret és contrària a l'ordenament jurídic de qualsevol Estat de Dret tal com s'entén en els països civilitzats i democràtics, ja que imposa als titular dels establiments d'allotjament un règim de responsabilitats i sancions administratives totalment contraris al més elemental sentit comú i al Dret Natural i, per tant, l'Ordenança s'ha de considerar nul·la de ple dret. Al mateix temps, imposa certs preceptes que estan redactats d'una manera àmplia i imprecisa de tal manera que genera una total indefensió, doncs en cap cas assenyala quines son les mesures i mitjans a adoptar per l'hoteler i en quins moments té l'obligació de començar a actuar i fins a quin punt. De la lectura de l'Ordenança es conclou que aquesta manca de precisió de l'instrument de regulació aprovat genera una situació d'indefensió total, ja que en el moment sancionador, aquesta queda totalment al designi i arbitri de l'Ajuntament, per manca de la seva fixació encara que sigui amb criteris mínimament raonables.

No és res estrany, doncs, que aquesta gasòfia legislativa prenyada d'aberracions jurídiques hagi tingut una forta contestació per part de tots els sectors empresarials lloretencs atesa la imposició d'obligacions i deures absurds i les sancions desproporcionades que contempla. Així, dins del termini d'exposició publica, es van presentar un munt d'al·legacions per part d'associacions i gremis com també per part dels regidors de diversos grups polítics municipals que han estat, en la seva major part, desestimades pel ple municipal i ha obligat a les associacions i gremis presumptament perjudicats a presentar un contenciós administratiu davant el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) amb la seguretat que el recurs prosperarà, i en l'improbable cas que així no fos, estic segur que, com a última instància processal, el Tribunal Constitucional (TC) s'encarregaria de posar les coses en el seu lloc.

Decididament, els components de Sopa de Cabra tenen raó: sembla ser que des de Portbou fins a Blanes hi ha molta gent tocada per la tramuntana.