l 16 de maig, plana 11 Diari de EGirona, foto amb peu: L'alcalde de Bescanó, Xavier Soy, amb representants dels Instituts. La notícia informa que la Diputació - no Bescanó - avala un programa europeu Comenius amb intercanvi d'alumnes del SES de Bescanó i un institut italià.

La Diputació difon la notícia, paga i l'alcalde es retrata. És l'aconseguidor. De què? Els programes Comenius estan dotats de fons suficients per garantir desplaçaments i estada als professors participants. Posar-hi més diners no té sentit: els centres tenen el seu pressupost i el programa el seu finançament. Què hi pot gratar la Diputació? Poca cosa: ni té competències en política internacional, ni educativa ni formadora de professorat. Però si volgués donar suport a programes d'intercanvi internacional d'experiències escolars i d'alumnes, té l'obligació de crear, amb publicitat suficient, una convocatòria pública i oberta, amb criteris objectius de selecció i publicació dels resultats, perquè totes les escoles i instituts de les comarques gironines, interessats en aquests projectes de germanor i intercanvi, rebin igualtat de tracte i d'oportunitats tal i com estableixen la llei i la decència. D'escoles i d'instituts participants en programes d'aquesta mena n'hi ha molts i amb bons aprofitaments.

És una petita mostra - encarnada en un vicepresident d'actuacions darrerament ben poc felices - de com les Diputacions, la de Girona no és excepció, són niu de clientelisme, tracte de favor i gestió opaca. Els diners públics repartits a través de concurs són força transparents, però des de presidència i diferents àrees es practica la signatura de convenis directes de major o menor quantia i d'altres figures que s'assemblen més al repartiment d'un botí, que a una administració moderna i democràtica de ciutadans i institucions iguals en drets i deures.