Cartes

Eduard Rodriguez. caldes de malavella.

He seguit amb interès el viatge de l'alcalde de Barcelona a tres capitals dels Estats Units.

Un fet crida l'atenció, la falta d'identitat que transmet la Ciutat en repartir una camiseta de Messi, i un llibre dels germans Roca. Excel·lents cuiners, el millor restaurant del món, però gironins i per tant, cap dret a prendre a Girona el que és ben seu.

El centralisme de Barcelona és increïble i després protesten del de Madrid. Si són iguals. D'exemples a milers. Ho volen tot fins a morir d'exit. I quan exploti la bombolla "Barcelona", ho patirem tots.

Residus a la natura

Cristina GonzÁlez RodrÍguez. SANT Adrià de

BesÒs.

Molt sovint s'organitzen diferents tipus de competicions esportives a l'entorn natural. Per marcar l'itinerari s'utilitzen marques de calç al terra que són solubles en l'aigua i, per tant, desapareixen quan plou. Però hi ha altres marques que no són biodegradables. Per exemple, les cintes de plàstic que pengen dels arbres i que, en molts casos, publiciten les empreses que patrocinen la cursa. Fa més d'un mes que es va celebrar l'última cursa BTT a Girona i les marques encara continuen a la natura, perquè ningú s'ha preocupat de treure-les.

Qualsevol cursa de muntanya té un reglament en el qual s'exigeix als participants respecte pel medi ambient, és a dir, que n'hi hagi algun que llenci alguna cosa a terra és motiu de desqualificació.

Per què no s'exigeix a l'organització la mateixa pulcritud i el mateix respecte per l'entorn natural?

Barcelona-Tolosa

de Llenguadoc

Albert codinach. llançà.

Tolosa de Llenguadoc, Toulouse per als francesos, és la gran ciutat d'Europa més propera a Barcelona. Té una formidable vida cultural i és un centre econòmic i de recerca científica de primer ordre. A més, representa el nucli bàsic de tota la indústria aeroespacial del continent. Barcelona hi ha tingut lligams històrics des de sempre i aquesta pot ser ara la nostra porta de projecció exterior més important a tots els nivells. Les dues ciutats haurien d'estar interconnectades eficaçment per tren, carretera i aeroport i les seves relacions mútues s'haurien de potenciar de manera preferencial. El polític català que no entengui això estarà renunciant al futur.

Eurovisió 2013

Martí Dacosta. figueres.

Ho reconec, miro poc la televisió i menys si es tracta de gales o festivals musicals en directe, a part que m'avorreixen bastant per seguir-los sencers més aviat la miro poc per una qüestió de la falta de temps del qual disposo als vespres. Llegeixo avui a la premsa la crònica del festival d'Eurovisió. Raquel del Rosario i el seu grup El sueño de Morfeo varen quedar penúltims en la clasificació d'enguany. Es tracta d'un resultat poc just per la categoria i trajectòria musical del grup, davant d'altres formacions que encara són futures promeses.

Ara bé, sí que em pregunto com pot ser que un país fabricant de sabates enviï per segona vegada la seva participant al festival d'Eurovisió descalça; molts érem petits però encara recordem el mal paper de Remedios Amaya i la seva barca. Un "zero points" per al responsable d'estilisme del grup.

Educació en blanc i negre

xavier bosch puigcorber. banyoles.

En lloc de combatre el fracàs escolar, el ministre Wert pretén convertir el màxim nombre de catalans en una mena d'extraterrestres ignorants de la seva llengua. Mentre a Alemanya jutgen amb mà de ferro grups neonazis aquí els donem un diploma. Fantàstic, suposo que és el que s'ha de fer per continuar essent els últims d'Europa.

Resposta a Josep Lluís López Zurita

José Luis Sanchiz. Sant Cugat del VallÈs.

El passat 21 d'abril, el seu diari va publicar una carta del Sr. Josep Lluís López Zurita. Si sorprenent és el seu contingut, més ho és per produir-se pocs dies després que el Tribunal Arbitral de Barcelona, mitjançant el laude de l'àrbitre Pedro Mirosa (27 de febrer de 2013), condemnés la Sra. Adelina Sanglas per administració deslleial en la seva gestió de la societat Arenales de Mar, propietària entre altres dels esmentats Apartamentos Golf i el Golf Serres de Pals.