El caracter gironí ja ho té. Passem de l'eufòria a la més absoluta sensació de fracàs de manera molt ràpida i, en el món del futbol, encara més. Fa dues setmanes, ja ens vèiem a Primera. No només aficionats i club, fins i tot van sortir de sota les pedres mitjans de comunicació de fora que ja donaven per fet l'ascens. Doncs no, no és així, però que quedi clar que res està perdut i tot està per guanyar. L'ensopegada amb el Xerez no entrava en el guió però això no ens ha de fer perdre la realitat i el Girona continua amb les seves aspiracions. Com a mal menor -qui ho hauria dit a principi de temporada- es jugarà el play-off, que dóna una altra plaça per pujar. En els tres partits que falten -dos a l'estadi- cal animar l'equip fins al darrer segon perquè, si alguna cosa no s'ha de retreure als jugadors aquesta temporada és l'esforç i les ganes que hi han posat. Sense el joc i les ganes demostrades fins ara no s'hauria arribat a aquesta situació en la qual ens trobem. Deixem de banda l'ensopiment i fem l'esforç final i si no tenim la recompensa esperada només val un aplaudiment generalitzat a jugadors i club.
