Els federalistes de veritat som aquells que sempre hem estat d'acord amb el punt quart de l'Assemblea de Catalunya: el dret a l'autodeterminació. Han passat 40 anys i encara no hem pogut fer un referèndum. Però és més, els federalistes de veritat mai hem tingut una proposta política vertaderament federal. El federalisme hauria d'haver proposat un estat català. Si ho hagués fet, almenys tindríem un esborrany de constitució de Catalunya. Tot seria més clar, els federalistes ens sentiríem còmodes i a més podríem discutir amb els independentistes les petites diferències entre uns i altres. Però no és així, els federalistes estem deprimits al veure que fins i tot la paraula federal en comptes de llegir-se com el que és, el símbol de les esquerres catalanes almenys des de Ramon Xauradó, està essent sinònim d'això tan patètic que és l'Estat de les autonomies.

Ningú té interès a plantejar una tercera opció al referèndum. L'opció "un estat federat a Espanya" era segons el CEO del 36%, ara un 28%. Aquest 30% de catalans que volíem un estat català federat no tenim qui ens representi i ningú qui formuli una proposta. Cal reconèixer que les persones que responen així a les enquestes es pot suposar que en general tenen força cultura política. Feta doncs aquesta autocrítica de qui es veu abocat a votar si a la independència. Qui pot votar No junt amb Falange, PP o Ciutadans? Ara bé, crec que bona part del moviment independentista no és conscient que per aconseguit la majoria en un referèndum cal que es guanyi els federalistes desubicats en comptes de fustigar-los. En general van de sobrats, donen per descomptat que tothom ha de pensar com ells. Si no penses com ells ets ruc. Crec que bona part dels independentistes viuen en una bombolla autoreferencial que els perjudica a l'hora de fer una bona diagnosi de quina és la situació en què es troba el país.

Els indepes, si volen guanyar, han de fer proselitisme i apropar-se els federals, on si ho fan bé tindran un sòlid sector polític al costat. Cal que siguin conscients que l'independentisme de butxaca tan bon punt vagin mal dades, quan vegin que potser la independència els surt cara, desapareixeran. Això ja va passar, quan s'havia d'optar entre Catalunya i el feixisme. Bona part de la Lliga va optar per col·laborar a anorrear la seva pròpia nació. Mentre, és probable que molts federals aguantin l'embranzida del govern de Madrid i tots els seus poders fàctics. Francesc Macià va encarregar una constitució per a Catalunya al federalista Josep Conangla, que va fer el que coneixem com La Constitució de l'Havana. Avui algú hauria de començar a escriure la constitució d'un estat català, federat a Espanya a Europa a o cap dels dos. Avui Europa tampoc no és garantia de res de bo.